Dret contractual: Sector immobiliari (Hipoteques)

Per a determinar el caràcter mercantil d'un contracte ha de mirar-se l'article 2 del Codi de Comerç d'Espanya en tant disposa que "seran prestigiosos actes de comerç els compresos en este Codi i qualssevol altres de naturalesa anàloga".

En conseqüència, d'este article es deduïx que són contractes mercantils tant els inclosos en el Codi de Comerç com aquells que, no estant inclosos, tinguen la mateixa naturalesa

• Definició de contracte mercantil: el contracte mercantil és un contracte de prestació de serveis les parts dels quals són professionals o empresaris i col·laboren de manera independent.
• Els contractes mercantils són regulats pel dret mercantil.
• El carácter mercantil de un contrato se determina en el artículo 2 del Código de Comercio de España, que dispone que son actos de comercio los comprendidos en este Código y los de naturaleza análoga.
• Han sorgit noves modalitats de contractes anomenats “contractes d'empresa” que qualifiquen com a mercantils:
  • A los contratos que integran la actividad productiva o comercial que desarrolla el empresario a través de ese conjunto de medios humanos y materiales.
  • Que estan degudament organitzats, i
  • Que integren o donen lloc a l'empresa com a tal.

Atesos dels articles 50 i següents del Codi de Comerç en relació amb la normativa comuna del Codi Civil, ha de fer-se referència a les següents matèries:

Perfecció del contracte

• Els contractes es perfeccionen:
  • Amb el consentiment de les parts (article 1262 del Codi Civil)
  • Si interven un agent o corredor: es perfeccionen quan els contractants hagen acceptat la seua proposta (article 55 del Codi de Comerç).
• El consentiment es manifesta quan concorren l'oferta d'una de les parts i l'acceptació de l'altra sobre la cosa i la causa que han de constituir el contracte. Al costat d'esta regla general, no modificada en l'àmbit mercantil, han sorgit determinades singularitats.
• El consentiment ve regulat en l'Article 54 del Codi de Comerç. Assenyala que hi ha consentiment des del moment:
  • El que fa l'oferta coneix l'acceptació.
  • O si havent-li-la remés el que l'accepta, no puga ignorar-la sense faltar a la bona fe. En este cas, el contracte s'entén celebrat en el lloc físic en què es va fer l'oferta.

Forma del contracte

Els contractes mercantils són vàlids i produïxen obligació i acció (article 51 del Codi de Comerç):

• En qualsevol forma i idioma en què se celebren
• La classe al fet que corresponen i la capacitat que tinguen per objecte, amb la condició que conste la seua existència per algun dels mitjans que el Dret Civil tinga establits.

Excepcions (article 52 del Codi de Comerç):

• Els contractes que per disposició legal hagen de constar per escrit o requerisquen determinades formes específiques per a la seua eficàcia (per exemple, escriptura pública).
• Els celebrats a l'estranger en què la llei exigisca escriptures, formes o solemnitats determinades per a la seua validesa, encara que no les exigisca la llei espanyola.

Prova del contracte

• El Codi de Comerç té regles específiques sobre aquest tema però no seran aplicables en tot allò que resulte incompatible amb la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.
• Teniendo esto en cuenta, el Código de Comercio lo regula desde el artículo 25 hasta el 33.
• L'article 31 del Codi de Comerç assenyala que el valor probatori dels llibres dels empresaris i altres documents comptables serà apreciat pels tribunals conforme a les regles generals del dret.

Interpretació del contracte

• Les regles específiques per a la seua interpretació estan regulades en els articles 57, 58 i 59 del Codi de Comerç.
• Subsidiàriament s'apliquen les regles d'interpretació contractual dels articles del Codi Civil compresos entre 1281 i 1289.

Essencialment són les següents regles:

• Els contractes han d'executar-se i complir-se de bona fe, segons els termes en què foren fets i redactats, sense tergiversar amb interpretacions arbitràries el sentit propi i usual de les paraules i sense restringir els efectes que naturalment es deriven de la manera amb el que contractants hagueren explicat la seua voluntat i contret les seues obligacions.
• D'haver intervenut fedatari públic i aparega divergència entre els exemplars del contracte, preval el que resulte escrit en els llibres del fedatari públic.
• Si concorren dubtes que no poden resoldre's per aplicació de les normes legals en relació amb els usos del comerç, ha de resoldre's la qüestió a favor del deutor (principi favor debitoris).

A títol enunciatiu, poden citar-se els següents:

• Contracte de compravenda mercantil
• Contracte de permuta mercantil
• Contracte mercantil de transport terrestre
• Contracte d'assegurança
• Fiançament mercantil
• Lletres, xecs, pagarés i cartes de crèdit
• Contractes especials del comerç marítim (contracte de noliejament, contracte a la gruixuda i contracte d'assegurança marítim).
• Contractes «de companyia» (més comunament, «de societat»)
• Contracte de comptes en participació
• Contracte de comissió mercantil (i altres formes de mandat mercantil)
• Contracte d'agència
• Contracte de depòsit mercantil (així com els diversos contractes bancaris)
• Contracte de préstec mercantil (incloent el préstec amb garantia de valors) que es regula en els articles 312 i següents del Codi de Comerç.