Finançament nacional: Registres i notariat

Les fonts de finançament a les quals solen recórrer les empreses s'han agrupat tradicionalment en dues categories: pròpies i alienes.

Les fonts de finançament pròpies no tenen un període de temps establit per a ser amortitzades, ja que els creditors són, alhora, els propietaris de la societat. Este tipus de finançament pot provindre de:

• El capital social
• Les aportacions dels socis
• Les reserves pròpies
• Amortitzacions i provisions

Existeixen diferents maneres de finançar una empresa, encara que l'estratègia més raonable és diversificar les vies de finançament. A títol enunciatiu, poden assenyalar-se les següents formes:

• Pòlissa de crèdit. Permet disposar de liquiditat i solament pagar els interessos sobre el capital utilitzat. Este tipus de finançament està disponible en qualsevol entitat financera.
• Factoring, o avançament de les quantitats econòmiques sobre els productes o serveis ja facturats, permet disposar dels diners sense dependre de les condicions de pagament dels clients, sobretot si són grans empreses que tenen per costum ajornar els seus pagaments en un o diversos mesos. És el mateix si estem parlant de les línies de descompte de pagarés o confirming.
• Crown angel. És una eina que té com a objectiu facilitar la inversió en noves empreses amb potencial de creixement.
• Capital de risc. És la inversió per part de companyies especialitzades de capital a llarg termini i de manera minoritària i temporal.
• Factoring invers. És un servei financer que oferix un banc amb el propòsit de facilitar el pagament de les seues compres.
• Cessions de crèdit. Són crèdits amb formes contractuals mitjançant les quals el prestador pot accedir, a posteriori, a participacions en aquests.
• Crèdit. És el contracte amb el qual una entitat financera obliga a posar a la disposició del client fons fins a un límit determinat.
• Micromecenatges. És una cooperació col·lectiva entre persones que realitzen una xarxa de donacions per a aconseguir diners o altres recursos.
• Descompte. És l'abonament en diners de l'import d'un títol de crèdit no vençut, després de descomptar-li interessos i crebants.
• Fortaiting. És una modalitat de finançament d'exportacions que consisteix en el descompte sense recurs dels drets de cobrament d'una sèrie d'efectes mercantils que l'exportador rep per a instrumentar el pagament diferit d'operacions comercials de compravenda.
• Forward. És un contracte entre dues parts, no normalitzat, per a comprar o vendre un actiu en el futur a un preu acordat en el present.
• Business angels. Fa referència a aquelles persones amb coneixements en determinats sectors i amb capacitat d'inversió que injecten capital i valor afegit a la gestió de projectes.
• Factoring. És una operació financera consistent en la cessió d'una cartera de cobrament a clients convertint les vendes a curt termini en vendes al comptat.
• Fons de titularización. Consisteix en la cessió per part de les entitats financeres de crèdit de préstecs existents en els seus balanços a un fons de titulització.
• Futurs financers. És un acord entre dues parts pel qual es comprometen a intercanviar un actiu, físic financer, a un preu determinat i en una data futura preestablida.
• Garanties-reafianzamiento. Es tracta d'un instrument de finançament que facilita l'accés al crèdit mitjançant la prestació de garanties per aval.
• Mercats de productes derivats a Espanya. Són productes el valor dels quals se centra en el preu d'un altre actiu, que pren el nom de valor subjacent i pot ser divers: des d'accions a índexs borsaris, passant per valors de renda fixa, tipus d'interés o matèries primeres.
• Opcions financeres. Són un instrument que s'establix en un contracte que dóna al seu comprador la possibilitat de comprar o vendre béns o valors a un preu determinat fins a una data concreta.
• Hipoteca és un contracte que afecta de béns immobles en garantia del compliment d'una obligació principal, de manera que, vençuda esta obligació, puga fer-se efectiva sobre el preu de venda.
• Prenda. Es un contrato por el cual un deudor o un tercero afectan especialmente una cosa mueble al pago de una deuda.
• Préstec. És un contracte en el qual l'entitat financera lliurament al client una quantitat de diners pel qual se l'obliga a restituir aquesta quantitat més els interessos reportats.
• Lísing. És un contracte mitjançant el qual l'arrendador traspassa el dret a usar un bé a un arrendatari a canvi del pagament de rendes durant un termini determinat.
• Mercats de deute. És un mercat on es negocien títols, valors a curt i mitjà termini. Formen part d'ell els bons, pagarés i altres valors de deute.
• P2P lending. Són préstecs d'individus o empreses a altres individus sense la intervenció d'una institució financera tradicional.
• Pagarés. Són documents privats pels quals una persona s'obliga a pagar a una altra certa quantitat de diners en una data determinada en el document.
• Préstec participatiu. És el tipus de préstec que estipula que el prestador, a més de la remuneració ordinària, obté una remuneració depenent dels beneficis obtinguts pel prestatari finançat.
• Renting. És un contracte mercantil bilateral pel qual una de les parts obliga a cedir a una altra l'arrendament, l'ús d'un bé, per un temps determinat a canvi d'una renda periòdica.
• Swap. És una transacció financera entre dues parts que acorden intercanviar fluxos monetaris durant un període seguint unes regles pactades.
• Phantom shares. Són pagaments de dividends a persones que no compten amb la consideració de propietaris, titulars d'accions o participacions socials.

Organismes públics:

Algunes institucions públiques donen suport i assessorament a emprenedors. És el cas de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO/ICO), els organismes públics locals responsables de l'emprenedoria, o les Cambres de Comerç.

Per a ajudar a la recuperació del país, el Govern del Regne d'Espanya ha elaborat el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Este pla canalitza els fons europeus per a reparar els danys provocats per la crisi del covid-19 i, a través de reformes i inversions, construir un futur més sostenible. En ell s'inclouen mesures especials de finançament.

Banca pública i privada

A Espanya, l'Administració, a través de l'ICO/ICO, el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i la banca pública, ha posat en marxa una sèrie de mesures de suport financer a les pimes amb línies de préstec preferent a baixos tipus d'interés.

La banca privada té diferents plans de finançament per a emprenedors.

Societats de capital de risc

Són entitats financeres d'inversió directa o de fons d'inversió que prenen participacions temporals en el capital d'empreses en diferents etapes del cicle de vida. L'objectiu és que amb l'ajuda del capital de risc, l'empresa augmente el seu valor i una vegada madurada la inversió, el capitalista es retire obtenint un benefici.

Incubadores i acceleradores de startups

Una incubadora d'empreses és una organització dissenyada per a accelerar el creixement i assegurar l'èxit de projectes emprenedors a través d'una àmplia gamma de recursos i serveis empresarials, que pot incloure renda d'espais físics, capitalització, coaching o networking.

Les acceleradores busquen "accelerar" el desenvolupament d'un projecte, especialment quan es troba en les seues fases més inicials (fase llavor). Oferixen diversos programes al llarg de l'any, als quals els emprenedors poden inscriure's, i després d'un important filtre i selecció previ, els gestors i mentors d'estes acceleradores seleccionen els projectes amb major potencial de creixement i els equips amb major capacitat d'execució.

Business angels

Es tracta d'inversors privats que proveïxen capital per a la creació d'empreses a canvi de participació accionarial, generalment. Estos business angels inverteixen amb els seus propis fons, a diferència de les entitats de capital de risc, que administren professionalment diners de tercers a través d'un fons.

Societats de garantia recíproca (SGR)

Són entitats financeres sense ànim de lucre i àmbit d'actuació específic (per autonomies o, en menor mesura, sectors), l'objecte dels quals és procurar l'accés al crèdit de les petites i mitjanes empreses (pimes) i millorar, en general, les seues condicions de finançament, a través de la prestació d'avals davant bancs i caixes d'estalvis, entre altres.

Les pimes es beneficien d'estes societats, ja que aconsegueixen l'aval que necessiten davant l'entitat de crèdit. La SGR respon com a avalista, en cas de fracàs, aportant, a més d'oferir l'estudi i seguiment de la viabilitat de l'operació.

Mercat alternatiu borsari

Està dirigit a empreses d'escassa capitalització, però que aposten pel seu creixement. És una plataforma de cotització pensada per a companyies xicotetes o mitjanes amb àmplies necessitats de finançament, que requereixen posar en valor el seu negoci i millorar la seua competitivitat. Les empreses que aconseguisquen la dimensió oportuna, poden llançar-se a Borsa.

Finalment, esment específic ha de fer-se al Pla espanyol de recuperació, transformació i resiliència. En ell es conté la Informació oficial sobre l'estratègia espanyola per a canalitzar els fons destinats per Europa a reparar els danys provocats per la crisi del COVID-19 i, a través de reformes i inversions, construir un futur més sostenible. La majoria de les línies financeres d'ajudes econòmiques directes dirigides al teixit empresarial espanyol estan concebudes per a petites i mitjanes empreses, i micropymes, per a finançar reformes i inversions que promouran cinc àmbits estratègics: emprenedoria, creixement, digitalització i innovació, suport al comerç i internacionalització.