Fiscalitat de les Societats matrius i les seues filials

La Directiva 2011/96/UE del Consejo, de 30 de junio de 2011, relativa al régimen aplicable a las sociedades matrices y filiales de Estados miembros diferentes, en adelante Directiva Matriz-Filial, pone de manifiesto la importancia que tienen los grupos de sociedades de Estados miembros diferentes para crear en la Unión condiciones análogas a las de un mercado interior y para garantizar así el buen funcionamiento de dicho mercado interior. Ello justifica que se adopten las medidas necesarias para no dificultar las operaciones con restricciones, desventajas o distorsiones particulares derivadas de las disposiciones fiscales de los Estados miembros.

En este escenari l'objectiu principal de la Directiva Matriu-Filial és eximir de retenció en origen els dividends i altres beneficis distribuïts per filials a les seues societats matrius, i eliminar la doble imposició d'eixes rendes en la societat matriu.

L'actual normativa interna que a continuació es relaciona ha vingut a donar compliment al que es preveu en la Directiva Matriu-Filial.

Els beneficis que distribuïsquen les societats filials residents en territori espanyol a les seues societats matrius residents en altres Estats membres de la Unió Europea o als Establiments Permanents d'estes últimes situats en altres Estats membres estan exempts sempre que es complisquen una sèrie de requisits:

• Que totes dues societats estiguen subjectes i no exemptes a algun dels tributs que graven els beneficis de les entitats jurídiques en els Estats membres de la Unió Europea, i els establiments permanents estiguen subjectes i no exempts a imposició en l'Estat en el qual estiguen situats.
• Que la distribució del benefici no siga conseqüència de la liquidació de la societat filial.
• Que ambas sociedades revistan alguna de las formas previstas en el Anexo de la Directiva Matriz-Filial.

Tindrà la consideració de societat matriu la que posseïsca en el capital d'una altra societat una participació directa o indirecta de, almenys, el 5%. Esta última tindrà la consideració de societat filial. L'esmentada participació haurà d'haver-se mantingut de manera ininterrompuda durant l'any anterior al dia en què siga exigible el benefici que es distribuïsca o, en defecte d'això, que es mantinga durant el temps que siga necessari per a completar un any.

Esta exempció no serà aplicable quan la majoria dels drets de vot de la societat matriu es posseïsca, directa o indirectament, per persones físiques o jurídiques que no residisquen en Estats membres de la Unió Europea o en Estats integrants de l'Espai Econòmic Europeu amb els quals existisca un efectiu intercanvi d'informació en matèria tributària, excepte quan la constitució i operativa d'aquella respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives.

Esta clàusula antiabuso específica s'entén sense perjudici de l'aplicació de la clàusula antiabuso general i de l'aplicació dels principis derivats de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala) de 26 de febrer de 2019, recaiguda en els assumptes acumulats C-116/16 i C-117/16.

El que s'estableix en el punt anterior es completa amb el que a continuació s'indica. Amb caràcter general, els dividends o participacions en beneficis procedent de les seues filials han d'integrar-se en la base imposable de l'Impost de societats de la societat matriu espanyola. No obstant això, serà aplicable l'exempció del 95% de l'import dels dividends quan es complisquen els següents requisits:

• Que s'ostente una participació directa o indirecta en la societat filial de, almenys, un 5%. S'haurà d'ostentar la participació des de, com a mínim, l'any anterior a l'exigibilitat del dividend o, en cas de no complir-se, s'haurà de mantindre la participació fins a completar aquest any.
• La societat filial haurà d'estar subjecta i no exempta a un impost similar a l'Impost de societats espanyol, a un tipus de gravamen nominal igual o superior al 10% en l'exercici en què s'hagen obtingut els beneficis que es reparteixen.