Normes sobre representació del personal

Els drets de representació col·lectiva dels treballadors vénen regulats en l'Estatut dels Treballadors (ET), Títol II.

Dins de les empreses, els treballadors poden triar a persones que els representen. Estes persones formen part dels òrgans de representació. Hi ha dos tipus:

1. Delegats de Personal

• Són triats en empreses o centres de treball que tenen entre 11 i 49 persones treballadores.
• Si l'empresa té entre 6 i 10 persones treballadores, també es pot triar un delegat, si la majoria de les persones treballadores està d'acord.

2. Comité d'Empresa

• Es forma en centres de treball amb 50 persones treballadores o més.

Què passa si hi ha diversos centres de treball xicotets?

• Si una empresa té diversos centres en la mateixa província o en pobles pròxims, i cap arriba a 50 persones treballadores, però sumats sí que el fan, es pot crear un Comité d'Empresa conjunt per a tots ells.
• Si alguns centres tenen 50 persones treballadores o més i altres no, es fa el següent:
  • Els centres amb 50 o més persones treballadores formen el seu propi Comité d'Empresa.
  • Els altres centres (els que tenen menys de 50 persones treballadores) formen un altre comité conjunt.

Comité Intercentres

• Solo es pot crear si el permet el conveni col·lectiu.
• Pot tindre com a màxim 13 persones.
• Estes persones han de ser triades entre els membres dels comités d'empresa dels diferents centres.

Estos òrgans de representació (delegats o comité) han de ser informats i consultats en tots aquells supòsits recollits en l'article 64 de l'ET.

El procediment d'elecció dels representants dels persones treballadores està regulat en els articles 67 i següents de l'ET, i en la seua disposició addicional vint-i-huitena respecte de les persones artistes que desenvolupen la seua activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals.

Poden promoure eleccions:

• organitzacions sindicals més representatives (a nivell estatal o de comunitat autònoma), o
• organitzacions sindicals amb un 10% o més de representants en l'empresa, o
• treballadors del centre de treball per acord majoritari.

Poden ser:

• Electors: tots els treballadors de l'empresa o centre de treball majors de setze anys i amb una antiguitat en l'empresa d'1 mes o més.
• Elegibles: els treballadors que tinguen díhuit anys complits i una antiguitat en l'empresa de 6 mesos, o més, excepte en aquelles activitats en què, per mobilitat de personal, es pacte en conveni col·lectiu un termini inferior, amb el límit mínim de tres mesos d'antiguitat.
• Treballadors estrangers: poden ser electors i elegibles, en condicions d'igualtat amb la resta.

Quant dura el mandat dels representants?

Per als delegats de personal i els membres del comité d'empresa serà de quatre anys, entenent-se que es mantindran en funcions en l'exercici de les seues competències i de les seues garanties fins que no s'hagueren promogut i celebrat noves eleccions.

El Dret a la llibertat sindical, recollit en la Constitució espanyola (CE), significa que "tots tenen dret a sindicar-se lliurement" (article 28.1 CE).

Este dret es regula en la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical (LOLS).

L'exercici de l'activitat sindical (art. 2 LOLS) comprén: el dret a la negociació col·lectiva, a l'exercici del dret de vaga, al plantejament de conflictes individuals i col·lectius i a la presentació de candidatures per a l'elecció de Comités d'Empresa i Delegats de Personal, i dels corresponents òrgans de les Administracions Públiques.

Els treballadors afiliats a un sindicat en la seua empresa o centre de treball poden (art. 8 LOLS):

• Constituir Seccions Sindicals segons els Estatuts del Sindicat.
• Celebrar reunions, prèvia notificació a l'empresari, recaptar quotes i distribuir informació sindical, fora de les hores de treball i sense pertorbar l'activitat normal de l'empresa.
• Rebre la informació que li remeta el seu sindicat.

Els representants dels treballadors gaudeixen d'una sèrie de garanties, ja siguen delegats de personal, membres de comités d'empresa o delegats sindicals (recollides en l'art. 68 ET i 10.3 de la LOLS):

• Obertura d'expedient contradictori en sancions.
• Prioritat de permanència en l'empresa o centre de treball en suspensió o extinció per causes tecnològiques o econòmiques.
• No ser acomiadat ni sancionat durant l'exercici de les seues funcions ni dins de l'any següent a l'expiració del seu mandat.
• Expressar amb llibertat les seues opinions en l'esfera de la seua representació, podent publicar i distribuir publicacions en hores de treball.
• Disposar d'un crèdit d'hores mensuals retribuïdes.

Qui s'encarrega de vetlar pels drets dels representants?

La Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Infraccions

Les infraccions en esta matèria (que es recullen en els articles 7, 8, 9, 10 bis, 12 i 15 de la Llei d'Infraccions i Sancions de l'Ordre Social) es refereixen a qüestions com ara:

• La transgressió dels drets d'informació, audiència i consulta dels representants dels treballadors i dels delegats sindicals.
• La transgressió dels drets dels representants dels treballadors i de les seccions sindicals en matèria de crèdit d'hores retribuïdes i locals adequats per al desenvolupament de les seues activitats, així com de taulers d'anuncis.
• La vulneració dels drets de les seccions sindicals en ordre a la recaptació de quotes, distribució i recepció d'informació sindical.
• Les accions o omissions que impedisquen l'exercici del dret de reunió dels treballadors, dels seus representants i de les seccions sindicals.
• La vulneració del dret d'assistència i accés als centres de treball, dels qui ostenten càrrecs electius a nivell provincial, autonòmic o estatal en les organitzacions sindicals més representatives.
• La transgressió dels deures materials de col·laboració que imposen a l'empresari les normes reguladores dels processos electorals a representants dels treballadors.
• Les decisions unilaterals de l'empresa que impliquen discriminacions directes o indirectes favorables o adverses en matèria de retribucions, jornades, formació, promoció i altres condicions de treball, entre altres circumstàncies, per l'adhesió o no a sindicats i als seus acords.
• La transgressió de les clàusules normatives sobre matèria sindical establides en els convenis col·lectius.
• La negativa de l'empresari a la reobertura del centre de treball en el termini establit, quan fóra requerida per l'autoritat laboral competent en els casos de tancament patronal.
• Els actes de l'empresari lesius del dret de vaga dels treballadors consistents en la substitució dels treballadors en vaga per uns altres no vinculats al centre de treball al temps del seu exercici, excepte en els casos justificats per l'ordenament.
• L'incompliment dels drets d'informació, consulta i participació dels treballadors reconeguts en la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
• No proporcionar la formació o els mitjans adequats per al desenvolupament de les seues funcions als treballadors designats per a les activitats de prevenció i als delegats de prevenció.
• No notificar als representants legals dels treballadors les contractacions de duració determinada que se celebren, o no entregar-los en termini la còpia bàsica dels contractes quan existisca aquesta obligació.

Més informació en la pàgina d'EURES sobre representació dels treballadors a Espanya.