Anar al contingut

Informació bàsica sobre legislació

Les fonts del Dret

Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són: la llei, el costum i els principis generals del dret (art. 1.1 del Codi Civil).

La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, establisca el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

Les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d'aplicació directa a Espanya en tant no hagen passat a formar part de l'ordenament intern mitjançant la seua publicació íntegra en el "Boletín Oficial del Estado".

Entrada en vigor, derogació i irretroactivitat de les lleis

Las leyes entrarán en vigor a los veinte días de su completa publicación en el «Boletín Oficial del Estado», si en ellas no se dispone otra cosa (art. 2.1 Código Civil).

Les lleis només es deroguen per altres posteriors. La derogació tindrà l'abast que expressament es dispose i s'estendrà sempre a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa matèria siga incompatible amb l'anterior. Per la simple derogació d'una llei no recobren vigència les que aquesta haguera derogat. (art. 2.2 Codi Civil).

Les lleis no tindran efecte retroactiu, si no disposaren el contrari (art. 2.3 Codi Civil).

Quines classes de normes existeixen?

Se puede establecer la siguiente clasificación de las normas escritas:

  1. La Constitució de 1978

  2. Les Lleis

    • Lleis i disposicions del Govern amb rang de Llei: Reials decrets llei i Reials decrets-Legislatius.

    • Lleis de les Comunitats Autònomes.

  3. Els Reglaments

    • Reglaments: Reials decrets, Ordres ministerials, Resolucions, Instruccions i Circulars.

    • Reglaments emanats dels Consells de Govern de les Comunitats Autònomes.

En expandir aquest botó es tanca el botó expandit prèviament.

És la màxima norma de l'ordenament jurídic espanyol i les altres normes es dicten en desenvolupament d'aquesta. Les normes existents amb anterioritat a la seua promulgació han hagut de ser adaptades als principis que la inspiren.

La Constitució té dues parts:

  • La dogmática, en la que se recogen los principios fundamentales que la inspiran.
  • L'orgànica, en la qual s'explica l'organització i el funcionament del sistema democràtic espanyol.

En expandir aquest botó es tanca el botó expandit prèviament.

Es poden fer les següents classificacions:

Per font:

  • Lleis. Poden ser emanades per:
    • les Corts Generals,
    • el Govern de la Nació
    • les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes. Son les normes que, tenint rang de llei ,han emanat del poder legislatiu que s'han donat les Comunitats Autònomes. El límit ve determinat per les competències pròpies d'aquestes, segons la Constitució i cada Estatut d'Autonomia. Tenen el mateix rang normatiu que les lleis ordinàries emanades per les Corts Generals. Entre ambdues no hi ha relació de jerarquia, sinó de competència.

Per tipus:

  • Lleis Orgàniques: són les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aproven els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les altres previstes en la Constitució.

    La aprobación, modificación o derogación de las leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Congreso, en una votación final sobre el conjunto del proyecto.

    Un tipus de llei orgànica especial són els Estatuts d'Autonomia, ja que aquests tenen un procediment determinat per a la seua modificació i derogació.
  • Lleis ordinàries: són les que aprova el Ple del Parlament per majoria simple i no afecten de les matèries pròpies de les lleis orgàniques.
  • Reales Decretos-Leyes. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales, que tomarán la forma de Decretos-leyes, y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Título I de la Constitución, al régimen de las Comunidades Autónomas ni al Derecho electoral general.
  • Decrets llei. Hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat per Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estiguera reunit, en el termini dels trenta dies següents a la seua promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins d'aquest termini sobre la seua convalidació o derogació, per a això el reglament establirà un procediment especial i sumari.

    Durant el termini establit en l'apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d'urgència.
  • Reales Decretos-Legislativos. Las Cortes Generales podrán delegar en el Gobierno la potestad de dictar normas con rango de ley sobre materias determinadas no incluidas en el artículo anterior.

La delegació legislativa haurà d'atorgar-se mitjançant una llei de bases, quan el seu objecte siga la formació de textos articulats o per una llei ordinària quan es tracte de refondre diversos textos legals en un només.

La delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de manera expressa per a matèria concreta i amb fixació del termini per al seu exercici. La delegació s'esgota per l'ús que d'ella faça el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's concedida de manera implícita o per temps indeterminat. Tampoc podrà permetre la subdelegació a autoritats diferents del propi Govern.

Las leyes de bases delimitarán con precisión el objeto y alcance de la delegación legislativa y los principios y criterios que han de seguirse en su ejercicio. Los textos articulados que se elaboren en ningún caso superarán los límites establecidos por la ley de bases. Hay dos limitaciones concretas para las leyes de bases:

  • No podran autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases.
  • No podran facultar per a dictar normes amb caràcter retroactiu.

L'autorització per a refondre textos legals determinarà l'àmbit normatiu a què es refereix el contingut de la delegació, especificant si se circumscriu a la mera formulació d'un text únic o si s'inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que han de ser refosos. Són els denominats textos refosos.

Sense perjudici de la competència pròpia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules addicionals de control.

En expandir aquest botó es tanca el botó expandit prèviament.

L'exercici de la potestat reglamentària correspon al Govern, d'acord amb la Constitució i les lleis.

Els reglaments no podran regular matèries objecte de reserva de Llei ni infringir normes amb aquest rang. A més, sense perjudici de la seua funció de desenvolupament o col·laboració respecte a la Llei, no podran tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, cànons o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.

Els reglaments s'ajustaran a les següents normes de competència i jerarquia:

  • Disposicions aprovades per Reial decret del President del Govern o del Consell de Ministres.
  • Disposicions aprovades per Ordre Ministerial.

Cap reglament podrà vulnerar preceptes d'un altre de jerarquia superior.

Són nul·les les resolucions administratives que vulneren el que s'estableix en un reglament, encara que hagen sigut dictades per òrgans d'igual o superior jerarquia que el que l'haja aprovat.

Què és una norma consolidada?

Norma consolidada és aquella que integra en el seu text original totes les modificacions i correccions que ha tingut des del seu origen.

AVÍS

Els documents ací recollits tenen únicament caràcter informatiu; només els publicats en el «Boletín Oficial del Estado» o continguts en certificacions emeses de conformitat amb la normativa vigent tenen caràcter d'autèntics.