Determinació de la massa activa, massa passiva i fi del concurs

La massa activa del concurs la formen:

• Los bienes y derechos integrados en el patrimonio del deudor a la fecha de la declaración de concurso.
• Els que es reintegren al mateix o adquirisca fins a la conclusió del procediment, excepte aquells béns i drets que, fins i tot tenint caràcter patrimonial, siguen legalment inembargables.

La determinació de l'actiu es fa precisa per a saber de quant es disposa per a la satisfacció dels creditors.

L'administració concursal ha d'elaborar l'inventari de béns i drets referit a la data de tancament, que serà el dia anterior al de l'informe. Ha de contindre la relació i l'apreament dels béns i drets del deutor integrats en la massa activa.

A l'inventari cal afegir:

• Una relació de tots els litigis que el seu resultat puga afectar del contingut de l'inventari.
• Una relació comprensiva de les accions que han de promoure's, segons el parer de l'administració concursal, per a la reintegració de la massa activa.

La massa passiva del concurs la formen:

• Una vegada declarat el concurs, tots els creditors del deutor, ordinaris o no, qualssevol que siguen la seua nacionalitat i domicili, sense perjudici de les excepcions previstes en la llei.

En ordre a la determinació de la massa passiva, en principi és necessari distingir entre:

• Crèdits contra la massa: Estos queden exclosos de la massa passiva.
• Crèdits concursals. Al seu torn, la Llei classifica a estos crèdits en:
  • Crèdits privilegiats: Crèdits amb privilegi especial i amb privilegi general.
  • Crèdits ordinaris.
  • Crèdits subordinats.

Crèdits contra la massa:

• Són crèdits provocats pel concurs. No són crèdits que provoquen el concurs.
• Naixen necessàriament després de l'obertura o declaració general.
• Tenen el caràcter de prededucibles. L'Administració concursal, abans de conducta al pagament dels crèdits concursals, ha de deduir de la massa activa els béns i drets necessaris no afectes al pagament de crèdits amb privilegi especial, per a satisfer els crèdits contra aquesta.

Crèdits concursals:

• Són aquells que participen en el concurs delimitant-se sota dos requisits: ser crèdits contra el deutor comú i no tindre la consideració de crèdits contra la massa.

Crèdits amb privilegi especial:

• Son aquellos que gozan de preferencia con respecto a determinados bienes o derechos.
• Gaudeixen del dret d'abstenció en la votació del conveni.

Crèdits amb privilegi general:

• Los previstos en el artículo 91 Ley Concursal 22/2003
• Gaudeixen del dret d'abstenció en la votació del conveni
• El pagament dels crèdits amb privilegi general, s'efectuarà una vegada deduïts de la massa activa els béns i drets necessaris per a satisfer els crèdits contra la massa. Es farà amb càrrec als béns no afectes a privilegi especial, o al romanent que d'ells quedara una vegada pagats estos crèdits. Se seguirà en el pagament, l'ordre establit en l'article 91 LC 22/2003 i, en el seu cas, a prorrata dins de cada número.

Crèdits ordinaris:

• Són els que no són privilegiats ni subordinats.
• El pago de estos créditos se efectuará con cargo a los bienes y derechos de la masa activa que resten una vez satisfechos los créditos contra la masa y los privilegiados.

Crèdits subordinats:

• Se numeran en el artículo 92 Ley Concursal 22/2003.
• El pago de los créditos subordinados no se realizará hasta que hayan quedado íntegramente satisfechos los créditos ordinarios; y se efectuará por el orden establecido en el citado precepto.

L'administració concursal presenta els textos definitius de l'inventari i la llista de creditors. Després el jutge dictarà acte posant fi a la fase comuna i acordant l'obertura de la fase de conveni o de la fase de liquidació, segons siga procedent.

1. Conveni

La Llei Concursal establix el contingut que ha de tindre la proposta de conveni així com la forma de les adhesions. En tot cas, haurà de contindre:

• Proposicions de quitació o d'espera,
• O de conversió de deute en accions o participacions,
• O de totes elles.

La Llei permet igualment que la proposta de conveni tinga continguts alternatius, per a tots o els creditors d'una o diverses classes, amb excepció dels creditors públics.

Entre les proposicions alternatives:

• Se podrán incluir las ofertas de conversión del crédito en acciones, participaciones o cuotas sociales, obligaciones convertibles, créditos subordinados, en créditos participativos, en préstamos con intereses capitalizables o en cualquier otro instrumento financiero de rango, vencimiento o características distintas de la deuda original.

A la proposta de conveni ha d'acompanyar-se un pla de pagaments i, en el seu cas, un pla de viabilitat.

2. Liquidació

La liquidación se configura como una opción que se concede al deudor desde la misma solicitud de declaración de concurso voluntario, o desde el auto de declaración de concurso necesario, y durante la tramitación de la fase común (siempre que no hubiese presentado propuesta anticipada).

Així mateix es regulen suposats d'obertura d'ofici de la liquidació, en els següents casos:

• Casos en què no es presente proposada de conveni,
• O no siga admesa cap,
• O no s'accepte en junta de creditors,
• O es rebutge el conveni per resolució judicial ferma,
• O de declare judicialmente la nulidad del convenio o el incumplimiento del mismo.

Oberta la fase de liquidació, l'administració concursal ha d'elaborar un pla de liquidació. Això té per objecte, la realització dels béns i drets que integren la massa activa.

L'obertura de la liquidació suposa la suspensió de les facultats d'administració i disposició sobre el patrimoni del concursat, que seran exercides per l'administració concursal, llevat que este règim haguera sigut acordat amb anterioritat.

Si el concursat és persona jurídica, l'acte d'obertura de la fase de liquidació acordarà la dissolució si no estiguera acordada, i el cessament dels administradors o liquidadors, sent substituïts pels administradors concursals.

Quant als efectes sobre els crèdits, l'obertura de la liquidació produïx la conversió en diners dels crèdits que consistisquen en altres prestacions, i el venciment anticipat dels crèdits concursals ajornats.

La Llei regula les causes de conclusió del concurs. Les causes de conclusió tenen motius diversos:

• Uns referits a l'obertura no ajustada a dret (revocació de l'acte de declaració de concurs),
• Uns altres a la finalitat del concurs (compliment del conveni o íntegra satisfacció dels creditors), o perquè es va frustrar el mateix (inexistència de béns i drets, o insuficiència de massa per al pagament dels crèdits contra la massa),
• O bé per l'exercici del dret de disposició de les parts, una vegada acabada la fase comuna, quan quede ferma la resolució que accepte el desistiment o la renúncia de tots els creditors reconeguts.

La Llei Concursal admet que es formule oposició a la conclusió del concurs, en el termini concedit a les parts per a audiència, que se substanciarà pels tràmits de l'incident concursal.

Així mateix, es preveu que després de dictat l'acte de conclusió de concurs per inexistència de béns i drets puga procedir-se a la seua reobertura.

Durant l'any 2025, les reformes més importants en matèria d'insolvència, recollides en la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener

, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, han sigut les següents:

Regla de la limitació de la retribució dels administradors: La quantitat total màxima que l'administració concursal pot percebre per la seua intervenció en el concurs serà la menor d'estes opcions:

• 1.000.000 euros
• 1.500.000 euros
• La que resulta de multiplicar la valoració de l'actiu del concursat per un 4%

El jutge, sentides les parts, podrà aprovar de forma motivada una remuneració que supere el límit anterior quan la complexitat del concurs justifique els costos assumits per l'administració concursal. En cap cas es puga excedir de 50% d'aquest límit.

Qualificació pels registradors: Quan es presente a inscripció en els Registres de béns, qualsevol títol relatiu a un acte d'alienació de béns i drets de la massa activa realitzat per l'administració concursal durant la fase de liquidació, el registrador comprovarà en el Registre públic concursal si el jutge ha establit especials de la liquidació.

Únicament podrà exigir a l'administració concursal que acredite l'existència d'aquestes regles quan no conste referència a les mateixes ni en la resolució judicial ni en el propi Registre Públic Concursal.

Regla especial de nomenament d'administrador concursal: El jutge podrà nomenar administrador concursal, d'ofici o a instàncies d'un únic creditor, quan:

1. El deutor hi haja proveït informació insuficient o inadequada.
2. El juez haya observado un comportamiento que genere dudas razonables sobre la conveniencia de que el deudor realice directamente las operaciones de liquidación.
3. Concórreguen:

• Circumstàncies objectives que així l'aconsellen benvolgudes pel jutge en resolució motivada
• i no s'haguera sol·licitat la seua designació de conformitat amb el que es preveu en l'apartat 1 de l'article 713 de la Llei Concursal.

En este supòsit, la retribució de l'administrador concursal serà a càrrec del deutor La designació de l'administrador concursal i la seua retribució s'efectuarà conforme al que s'estableix en el capítol II del títol II del llibre I de la Llei Concursal»