Impost sobre la renda de les persones físiques

La tributació depén de la residència fiscal

Ser resident fiscal a Espanya o a l'estranger comporta obligacions tributàries diferents. Els contribuents que tenen la residència fiscal a Espanya tributen per la seua renda mundial. En canvi, els que resideixen a l'estranger només tributen a Espanya per les rendes que es consideren obtingudes en territori espanyol. En tots dos casos, la tributació ha d'entendre's sense perjudici de les disposicions d'un Conveni per a evitar la doble imposició que resulte aplicable.

Seran contribuents per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) les persones físiques que tinguen la seua residència fiscal en territori espanyol. El període impositiu és l'any natural, sense que el canvi de residència supose la interrupció d'aquest període. Per tant, una persona física serà resident o no resident durant tot l'any natural.

Seran contribuents per l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR) les persones físiques i entitats no residents en territori espanyol que obtinguen rendes en aquest. La forma de subjecció a este impost depén de si les rendes s'obtenen mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol o sense mediació d'aquest.

Una persona física és resident en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Per a determinar este període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país. En el supòsit de països o territoris dels qualificats com a jurisdicció no cooperativa (1), l'Administració tributària podrà exigir que es prove la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radique a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

No perdran la condició de contribuents per l'IRPF, les persones físiques de nacionalitat espanyola que acrediten la seua nova residència fiscal en un país o territori qualificat com a jurisdicció no cooperativa (1). Esta regla s'aplicarà en el període impositiu en el qual s'efectue el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.

Per contra, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no es complisca cap dels requisits anteriors.

Nota ⁽¹⁾: Amb efectes des de l'11 de juliol de 2021, les referències efectuades a paradisos fiscals s'entenen efectuades a la definició de jurisdicció no cooperativa (Annex IV).

Una persona pot ser considerada resident en dos Estats en aplicar cadascun d'ells la seua normativa interna. En estos casos, s'haurà d'acudir al Conveni subscrit per aquells, si existeix. En estos convenis s'establixen normes per a evitar que, a efectes fiscals, una persona puga ser considerada resident en els dos Estats. En general, segons aquestes normes serà resident:

1. De l'Estat on tinga un habitatge permanent. Si tinguera un habitatge permanent en tots dos Estats, serà resident d'aquell amb el qual tinga relacions personals i econòmiques més estretes.

2. Si així no poguera determinar-se, serà resident de l'Estat on viva habitualment.

3. Si viu habitualment en tots dos o en cap, serà resident de l'Estat del qual siga nacional.

4. Si és nacional de tots dos o de cap, les autoritats competents resoldran el cas de comú acord.

La condició de no resident es podrà acreditar mitjançant l'aportació d'un certificat de residència en un altre Estat emés per les autoritats fiscals d'aquest Estat. El termini de validesa d'aquests certificats s'estén a un any.

No obstant això, la validesa del certificat serà indefinida quan el contribuent siga un Estat estranger, alguna de les seues subdivisions polítiques o administratives o les seues entitats locals.

Una persona pot tindre permís de residència o residència administrativa en un Estat i no ser considerada resident fiscal en aquest.

Declaració per l'IRPF

La normativa de l'IRPF regula els supòsits d'obligació de declarar per este impost. Cada any ha de verificar-se com està configurada perquè pot ser objecte de modificació.

Es declara en el model 100. Les declaracions i la confirmació de l'esborrany es poden presentar a través d'Internet en la seu electrònica de l'Agència Tributària. Els contribuents, que complisquen determinats requisits, també podran confirmar i presentar l'esborrany a través del telèfon o, en les oficines de l'Agència Tributària prèvia sol·licitud de cita en tots dos casos.

Els terminis de presentació són, en general, d'abril a juny, encara que han de consultar-se cada any per si es produïx alguna xicoteta variació.

Cada any es realitza una Campanya informativa sobre la declaració de l'IRPF i s'oferix un apartat específic en la pàgina web de l'Agència Tributària amb informació sobre tots estos aspectes.

Declaració de l'IRNR, en cas de rendes obtingudes sense mediació d'establiment permanent.

Els contribuents no residents estan obligats a presentar autoliquidació de l'IRNR per les rendes obtingudes en territori espanyol. No obstant això, amb caràcter general, no estaran obligats a presentar la declaració corresponent a les rendes següents:

• Respecte de les rendes sobre les quals s'haguera practicat la retenció de l'Impost.

• Respecte d'aquelles rendes subjectes a retenció però exemptes en virtut del que es disposa en la Llei de l'impost o en un Conveni de doble imposició que resulte aplicable.

Quan haja de presentar-se declaració, s'utilitzarà el model 210, el termini de presentació del qual varia en funció del tipus de renda i del resultat de la declaració. Pot presentar-se en format d'imprés generat des de la seu electrònica de l'Agència Tributària o de manera telemàtica.

Declaració per l'IRNR en cas d'obtenció de rendes mitjançant establiment permanent.

S'entén que una persona que realitza activitats econòmiques operant mitjançant establiment permanent en territori espanyol quan, per qualsevol títol, dispose en aquest, de forma continuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, en els quals realitze tota o part de la seua activitat, o actue en ell per mitjà d'un agent autoritzat per a contractar, en nom i per compte del no resident, que exercisca amb habitualitat aquests poders.

En particular, s'entén que constituïxen establiment permanent: les seus de direcció, les sucursals, les oficines, les fàbriques, els tallers, els magatzems, botigues o altres establiments, les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres, les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries o qualsevol altre lloc d'exploració o d'extracció de recursos naturals, i les obres de construcció, instal·lació o muntatge la duració del qual excedisca de 6 mesos.

Si un contribuent no resident realitza activitats econòmiques en territori espanyol i té dret a invocar l'aplicació d'un Conveni per a evitar la doble imposició signat entre Espanya i el seu país de residència, caldria acudir a l'article específic del Conveni que definisca a l'establiment permanent per a determinar si opera mitjançant esta figura.

El model de declaració és el mateix que per als contribuents de l'Impost de societats (model 200) i en els mateixos terminis, però utilitzant el model 206 com a document d'ingrés o devolució i la clau específica identificativa dels establiments permanents.

Les persones físiques que adquirisquen la seua residència fiscal a Espanya com a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol podran optar per tributar per l'IRNR, mantenint la condició de contribuents per l'IRPF, durant el període impositiu en què s'efectue el canvi de residència i durant els cinc períodes impositius següents, quan, en els termes que s'establisquen reglamentàriament, es complisquen les següents condicions:

1. Que no hagen sigut residents a Espanya durant els cinc períodes impositius anteriors a aquell en el qual es produïsca el seu desplaçament a territori espanyol.

2. Que el desplaçament a territori espanyol es produïsca, ja siga en el primer any d'aplicació del règim o l'any anterior, com a conseqüència d'alguna de les següents circumstàncies:

   1. Com a conseqüència d'un contracte de treball, amb excepció de la relació laboral especial dels esportistes professionals regulada pel Reial decret 1006/1985, de 26 de juny. S'entendrà complida esta condició quan s'inicie una relació laboral, ordinària o especial diferent de l'anteriorment indicada, o estatutària amb un ocupador a Espanya.També quan el desplaçament siga ordenat per l'ocupador i existisca una carta de desplaçament d'este o quan, sense ser ordenat per l'ocupador, l'activitat laboral es preste a distància, mitjançant l'ús exclusiu de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació. En particular, s'entendrà complida esta circumstància en el cas de treballadors per compte d'altri que compten amb el visat per a teletreball de caràcter internacional previst en la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seua internacionalització.

   2. Com a conseqüència de l'adquisició de la condició d'administrador d'una entitat. En cas que l'entitat tinga la consideració d'entitat patrimonial en els termes previstos en l'article 5, apartat 2, de la Llei de l'Impost de societats, l'administrador no podrà tindre una participació en aquesta entitat que determine la seua consideració com a entitat vinculada en els termes previstos en l'article 18 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost de societats.

   3. Com a conseqüència de la realització a Espanya d'una activitat econòmica qualificada com a activitat emprenedora, d'acord amb el procediment descrit en l'article 70 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, en els termes establits reglamentàriament.

   4. Com a conseqüència de la realització a Espanya d'una activitat econòmica per part d'un professional altament qualificat que preste serveis a empreses emergents en el sentit de l'article 3 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema d'empreses emergents, o que duga a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que represente en conjunt més del 40 % de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball personal.

3. Que no obtinga rendes que es qualificarien com obtingudes mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol excepte en el supòsit previst en la lletra b). 3.º i 4t d'este apartat.

També podran acollir-se a este règim, el cònjuge del contribuent i els seus fills, menors de vint-i-cinc anys o qualsevol que siga la seua edat en cas de discapacitat, o en el supòsit d'inexistència de vincle matrimonial, el progenitor d'estos, sempre que es complisquen les determinades condicions.

Per a exercitar esta opció hauran de presentar el model 149 davant l'Administració tributària. També utilitzaran este model per a renunciar a este règim o quan queden exclosos del mateix per incomplir alguna de les condicions determinants de la seua aplicació o quan finalitzen el seu desplaçament.

La declaració de l'IRPF es realitzarà en el model 151.

Treballadors desplaçats a Espanya.

Els treballadors per compte d'altri que no siguen contribuents de l'IRPF, però que vagen a adquirir aquesta condició com a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol, podran comunicar a l'Administració tributària aquesta circumstància mitjançant la presentació del model 147.

A la vista de la comunicació presentada, l'Administració tributària expedirà al treballador, si escau, un document acreditatiu en el qual conste la data a partir de la qual es practicaran retencions per l'IRPF.

El treballador entregarà el document al pagador dels rendiments del treball a fi de que, a l'efecte de la pràctica de retencions, li considere contribuent de l'IRPF.

Treballadors desplaçats per la seua empresa a l'estranger.

• Els treballadors per compte d'altri que vagen a adquirir la condició de contribuents de l'IRNR, com a conseqüència del seu desplaçament a l'estranger per la seua empresa, podran comunicar a l'Administració tributària aquesta circumstància mitjançant la presentació del model de comunicació 247.

L'Administració tributària, a la vista de la comunicació presentada, expedirà al treballador, si escau, un document acreditatiu en el qual conste la data a partir de la qual es practicaran les retencions per l'IRNR.

El treballador entregarà el document al pagador dels rendiments del treball a fi de que, a l'efecte de la pràctica de retencions, li considere contribuent de l'IRNR.

Existeix un règim opcional per a contribuents de l'IRNR que complisquen els següents requisits:

• Que siguen persones físiques.
• Que acrediten ser residents en un altre Estat membre de la UE excepte residents en països o territoris qualificats reglamentàriament com a jurisdiccions no cooperatives o en un Estat membre de l'EEE amb el qual existisca normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària.
• Les rendes del qual tinguen les següents característiques:
  1. Que, almenys, el 75 per 100 de la totalitat de la seua renda en el període impositiu estiga constituïda per la suma dels rendiments del treball i d'activitats econòmiques obtinguts durant el mateix en territori espanyol,
  2. O bé, que acrediten que la renda obtinguda durant l'exercici a Espanya haja sigut inferior al 90 per cent del mínim personal i familiar que li haguera correspost d'acord amb les seues circumstàncies personals i familiars d'haver sigut resident a Espanya i que la renda obtinguda fora d'Espanya haja sigut, així mateix, inferior a dita mínima.
• Que estes rendes hagen tributat efectivament per l'IRNR.

L'activitat de l'Administració Tributària és una activitat reglada.

La normativa tributària establix que els actes de liquidació dels tributs dictats per l'Administració Tributària poden ser recorreguts pels interessats en cas de disconformitat, conforme als articles 222 i següents de la Llei General Tributària, així com al Reglament de desenvolupament d'aquesta Llei en matèria de revisió en via administrativa. En els documents de notificació dels actes de les liquidacions tributàries s'indica sempre la forma i termini per a recórrer-los.

Si es desitja recórrer, s'ha d'optar, en el termini màxim d'un mes, comptat des de l'endemà del dia de que es practique la notificació, entre presentar:

• Un recurs de reposició, mitjançant escrit dirigit a l'òrgan que dicta l'acte, incloent les al·legacions que es formulen i adjuntant els documents que servisquen de base a les seues pretensions, o
• Una reclamació economicoadministrativa davant el Tribunal Economicoadministratiu corresponent, òrgan que no depén de l'Agència Tributària. En cas d'optar per presentar reclamació economicoadministrativa, l'escrit d'interposició es dirigirà a l'òrgan que dicta l'acte, el qual el remetrà al Tribunal competent.

Tant el recurs de reposició com la reclamació economicoadministrativa podran ser presentats a través de l'Agència Tributària: Recursos, reclamacions, altres procediments de revisió i suspensions utilitzant els sistemes de signatura electrònica admesos.