Impost sobre la renda de les persones físiques

La tributació depèn de la residència fiscal

Ser residente fiscal en España o en el extranjero conlleva obligaciones tributarias diferentes. Los contribuyentes que tienen la residencia fiscal en España tributan por su renta mundial. En cambio, los que residen en el extranjero solo tributan en España por las rentas que se consideren obtenidas en territorio español. En ambos casos, la tributación ha de entenderse sin perjuicio de las disposiciones de un Convenio para evitar la doble imposición que resulte aplicable.

Seran contribuents per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) les persones físiques que tinguin la seva residència fiscal en territori espanyol. El període impositiu és l'any natural, sense que el canvi de residència suposi la interrupció d'aquest període. Per tant, una persona física serà resident o no resident durant tot l'any natural.

Seran contribuents per l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR) les persones físiques i entitats no residents en territori espanyol que obtinguin rendes en aquest. La forma de subjecció a aquest impost depèn de si les rendes s'obtenen mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol o sense mediació d'aquest.

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Per a determinar aquest període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país. En el supòsit de països o territoris dels qualificats com a jurisdicció no cooperativa (1), l'Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radique en España el núcleo principal o la base de sus actividades o intereses económicos de forma directa o indirecta.

No perdran la condició de contribuents per l'IRPF, les persones físiques de nacionalitat espanyola que acreditin la seva nova residència fiscal en un país o territori qualificat com a jurisdicció no cooperativa (1). Aquesta regla s'aplicarà en el període impositiu en el qual s'efectuï el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.

Per contra, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no es compleixi cap dels requisits anteriors.

Nota ⁽¹⁾: Amb efectes des de l'11 de juliol de 2021, les referències efectuades a paradisos fiscals s'entenen efectuades a la definició de jurisdicció no cooperativa (Annex IV).

Una persona pot ser considerada resident en dos Estats en aplicar cadascun d'ells la seva normativa interna. En aquests casos, s'haurà d'acudir al Conveni subscrit per aquells, si existeix. En aquests convenis s'estableixen normes per a evitar que, a efectes fiscals, una persona pugui ser considerada resident en els dos Estats. En general, segons aquestes normes serà resident:

1. Del Estado donde tenga una vivienda permanente. Si tuviera una vivienda permanente en ambos Estados, será residente de aquel con el que tenga relaciones personales y económicas más estrechas.

2. Si així no pogués determinar-se, serà resident de l'Estat on viva habitualment.

3. Si viu habitualment en tots dos o en cap, serà resident de l'Estat del qual sigui nacional.

4. Si és nacional de tots dos o de cap, les autoritats competents resoldran el cas de comú acord.

La condició de no resident es podrà acreditar mitjançant l'aportació d'un certificat de residència en un altre Estat emès per les autoritats fiscals d'aquest Estat. El termini de validesa d'aquests certificats s'estén a un any.

No obstante, la validez del certificado será indefinida cuando el contribuyente sea un Estado extranjero, alguna de sus subdivisiones políticas o administrativas o sus entidades locales.

Una persona pot tenir permís de residència o residència administrativa en un Estat i no ser considerada resident fiscal en aquest.

Declaració per l'IRPF

La normativa de l'IRPF regula els supòsits d'obligació de declarar per aquest impost. Cada any ha de verificar-se com està configurada perquè pot ser objecte de modificació.

Es declara en el model 100. Les declaracions i la confirmació de l'esborrany es poden presentar a través d'Internet en la seu electrònica de l'Agència Tributària. Els contribuents, que compleixin determinats requisits, també podran confirmar i presentar l'esborrany a través del telèfon o, en les oficines de l'Agència Tributària prèvia sol·licitud de cita en tots dos casos.

Els terminis de presentació són, en general, d'abril a juny, encara que han de consultar-se cada any per si es produeix alguna petita variació.

Cada any es realitza una Campanya informativa sobre la declaració de l'IRPF i s'ofereix un apartat específic en la pàgina web de l'Agència Tributària amb informació sobre tots aquests aspectes.

Declaració de l'IRNR, en cas de rendes obtingudes sense mediació d'establiment permanent.

Los contribuyentes no residentes están obligados a presentar autoliquidación del IRNR por las rentas obtenidas en territorio español. No obstante, con carácter general, no estarán obligados a presentar la declaración correspondiente a las rentas siguientes:

• Respecte de les rendes sobre les quals s'hagués practicat la retenció de l'Impost.

• Respecte d'aquelles rendes subjectes a retenció però exemptes en virtut del que es disposa en la Llei de l'impost o en un Conveni de doble imposició que resulti aplicable.

Quan hagi de presentar-se declaració, s'utilitzarà el model 210, el termini de presentació del qual varia en funció del tipus de renda i del resultat de la declaració. Pot presentar-se en format d'imprès generat des de la seu electrònica de l'Agència Tributària o de manera telemàtica.

Declaració per l'IRNR en cas d'obtenció de rendes mitjançant establiment permanent.

S'entén que una persona que realitza activitats econòmiques operant mitjançant establiment permanent en territori espanyol quan, per qualsevol títol, disposi en aquest, de forma continuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, en els quals realitzi tota o part de la seva activitat, o actuï en ell per mitjà d'un agent autoritzat per a contractar, en nom i per compte del no resident, que exerceixi amb habitualitat aquests poders.

En particular, s'entén que constitueixen establiment permanent: les seus de direcció, les sucursals, les oficines, les fàbriques, els tallers, els magatzems, botigues o altres establiments, les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres, les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries o qualsevol altre lloc d'exploració o d'extracció de recursos naturals, i les obres de construcció, instal·lació o muntatge la durada del qual excedeixi de 6 mesos.

Si un contribuent no resident realitza activitats econòmiques en territori espanyol i té dret a invocar l'aplicació d'un Conveni per a evitar la doble imposició signat entre Espanya i el seu país de residència, caldria acudir a l'article específic del Conveni que defineixi a l'establiment permanent per a determinar si opera mitjançant aquesta figura.

El model de declaració és el mateix que per als contribuents de l'Impost de societats (model 200) i en els mateixos terminis, però utilitzant el model 206 com a document d'ingrés o devolució i la clau específica identificativa dels establiments permanents.

Les persones físiques que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya com a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol podran optar per tributar per l'IRNR, mantenint la condició de contribuents per l'IRPF, durant el període impositiu en què s'efectuï el canvi de residència i durant els cinc períodes impositius següents, quan, en els termes que s'estableixin reglamentàriament, es compleixin les següents condicions:

1. Que no hayan sido residentes en España durante los cinco períodos impositivos anteriores a aquel en el que se produzca su desplazamiento a territorio español.

2. Que el desplaçament a territori espanyol es produeixi, ja sigui en el primer any d'aplicació del règim o l'any anterior, com a conseqüència d'alguna de les següents circumstàncies:

   1. Com a conseqüència d'un contracte de treball, amb excepció de la relació laboral especial dels esportistes professionals regulada pel Reial decret 1006/1985, de 26 de juny. S'entendrà complerta aquesta condició quan s'iniciï una relació laboral, ordinària o especial diferent de l'anteriorment indicada, o estatutària amb un ocupador a Espanya.També quan el desplaçament sigui ordenat per l'ocupador i existeixi una carta de desplaçament d'aquest o quan, sense ser ordenat per l'ocupador, l'activitat laboral es presti a distància, mitjançant l'ús exclusiu de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació. En particular, s'entendrà complerta aquesta circumstància en el cas de treballadors per compte d'altri que comptin amb el visat per a teletreball de caràcter internacional previst en la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.

   2. Como consecuencia de la adquisición de la condición de administrador de una entidad. En caso de que la entidad tenga la consideración de entidad patrimonial en los términos previstos en el artículo 5, apartado 2, de la Ley del Impuesto sobre Sociedades, el administrador no podrá tener una participación en dicha entidad que determine su consideración como entidad vinculada en los términos previstos en el artículo 18 de la Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades.

   3. Com a conseqüència de la realització a Espanya d'una activitat econòmica qualificada com a activitat emprenedora, d'acord amb el procediment descrit en l'article 70 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, en els termes establerts reglamentàriament.

   4. Como consecuencia de la realización en España de una actividad económica por parte de un profesional altamente cualificado que preste servicios a empresas emergentes en el sentido del artículo 3 de la Ley 28/2022, de 21 de diciembre, de fomento del ecosistema de empresas emergentes, o que lleve a cabo actividades de formación, investigación, desarrollo e innovación, percibiendo por ello una remuneración que represente en conjunto más del 40 % de la totalidad de los rendimientos empresariales, profesionales y del trabajo personal.

3. Que no obtingui rendes que es qualificarien com obtingudes mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol excepte en el supòsit previst en la lletra b). 3r. i 4t d'aquest apartat.

També podran acollir-se a aquest règim, el cònjuge del contribuent i els seus fills, menors de vint-i-cinc anys o qualsevol que sigui la seva edat en cas de discapacitat, o en el supòsit d'inexistència de vincle matrimonial, el progenitor d'aquests, sempre que es compleixin les determinades condicions.

Per a exercitar aquesta opció hauran de presentar el model 149 davant l'Administració tributària. També utilitzaran aquest model per a renunciar a aquest règim o quan quedin exclosos del mateix per incomplir alguna de les condicions determinants de la seva aplicació o quan finalitzin el seu desplaçament.

La declaració de l'IRPF es realitzarà en el model 151.

Treballadors desplaçats a Espanya.

Els treballadors per compte d'altri que no siguin contribuents de l'IRPF, però que vagin a adquirir aquesta condició com a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol, podran comunicar a l'Administració tributària aquesta circumstància mitjançant la presentació del model 147.

A la vista de la comunicació presentada, l'Administració tributària expedirà al treballador, si escau, un document acreditatiu en el qual consti la data a partir de la qual es practicaran retencions per l'IRPF.

El treballador lliurarà el document al pagador dels rendiments del treball a fi de que, a l'efecte de la pràctica de retencions, li consideri contribuent de l'IRPF.

Treballadors desplaçats per la seva empresa a l'estranger.

• Els treballadors per compte d'altri que vagin a adquirir la condició de contribuents de l'IRNR, com a conseqüència del seu desplaçament a l'estranger per la seva empresa, podran comunicar a l'Administració tributària aquesta circumstància mitjançant la presentació del model de comunicació 247.

L'Administració tributària, a la vista de la comunicació presentada, expedirà al treballador, si escau, un document acreditatiu en el qual consti la data a partir de la qual es practicaran les retencions per l'IRNR.

El treballador lliurarà el document al pagador dels rendiments del treball a fi de que, a l'efecte de la pràctica de retencions, li consideri contribuent de l'IRNR.

Existeix un règim opcional per a contribuents de l'IRNR que compleixin els següents requisits:

• Que siguin persones físiques.
• Que acreditin ser residents en un altre Estat membre de la UE excepte residents en països o territoris qualificats reglamentàriament com a jurisdiccions no cooperatives o en un Estat membre de l'EEE amb el qual existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària.
• Les rendes del qual tinguin les següents característiques:
  1. Que, almenys, el 75 per 100 de la totalitat de la seva renda en el període impositiu estigui constituïda per la suma dels rendiments del treball i d'activitats econòmiques obtinguts durant el mateix en territori espanyol,
  2. O bé, que acreditin que la renda obtinguda durant l'exercici a Espanya hagi estat inferior al 90 per cent del mínim personal i familiar que li hagués correspost d'acord amb les seves circumstàncies personals i familiars d'haver estat resident a Espanya i que la renda obtinguda fora d'Espanya hagi estat, així mateix, inferior a dita mínima.
• Que aquestes rendes hagin tributat efectivament per l'IRNR.

L'activitat de l'Administració Tributària és una activitat reglada.

La normativa tributària estableix que els actes de liquidació dels tributs dictats per l'Administració Tributària poden ser recorreguts pels interessats en cas de disconformitat, conforme als articles 222 i següents de la Llei General Tributària, així com al Reglament de desenvolupament d'aquesta Llei en matèria de revisió en via administrativa. En els documents de notificació dels actes de les liquidacions tributàries s'indica sempre la forma i termini per a recórrer-los.

Si es desitja recórrer, s'ha d'optar, en el termini màxim d'un mes, comptat des de l'endemà del dia de que es practiqui la notificació, entre presentar:

• Un recurs de reposició, mitjançant escrit dirigit a l'òrgan que dicta l'acte, incloent les al·legacions que es formulin i adjuntant els documents que serveixin de base a les seves pretensions, o
• Una reclamación económico-administrativa ante el Tribunal Económico-Administrativo correspondiente, órgano que no depende de la Agencia Tributaria. En caso de optar por presentar reclamación económico-administrativa, el escrito de interposición se dirigirá al órgano que dicta el acto, el cual lo remitirá al Tribunal competente.

Tant el recurs de reposició com la reclamació economicoadministrativa podran ser presentats a través de l'Agència Tributària: Recursos, reclamacions, altres procediments de revisió i suspensions utilitzant els sistemes de signatura electrònica admesos.