La insolvència o concurs de creditors

Poden ser declarats en concurs tots els deutors, ja siguin persones físiques o jurídiques sempre que tinguin personalitat jurídica i hi hagi dues o més creditors.

El concurs pot ser sol·licitat pel deutor, pels creditors i, en el supòsit de concurs consecutiu, després d'intentar sense èxit l'acord extrajudicial de pagaments, el mediador.

Si el deutor és persona jurídica, la legitimació per a instar el concurs, l'ostenta l'òrgan d'administració o liquidació, i també s'atribueix als socis, membres o integrants que siguin personalment responsables dels deutes socials.

Si es tracta del concurs d'una herència, la legitimació l'ostenten els creditors del deutor mort, els hereus del deutor mort i l'administrador de l'herència.

En el cas del deutor, la Llei Concursal li imposa el deure de sol·licitar-lo dins dels dos mesos següents a la data en la qual hagués conegut o hagut de conèixer la insolvència.

Si la sol·licitud la formula el deutor, el concurs es qualifica com a concurs voluntari. Si la sol·licitud la presenten els creditors el concurs es qualifica com a necessari.

El concurs pot sol·licitar-se quan el deutor es troba en estat d'insolvència i la Llei la defineix dient que es troba en aquest estat "el deutor que no pugui complir regularment les seves obligacions exigibles, però distingeix entre insolvència actual i imminent.

Si el concurso es voluntario, el deudor debe probar además su endeudamiento, y en el caso de concurso necesario, el solicitante ha de acreditar los hechos en que fundamente su solicitud.

Si la solicitud la formula el acreedor, debe fundarla en un título por el que se haya despachado ejecución o apremio sin que del embargo resultasen bienes libres bastantes para el pago (embargo infructuoso), o en alguna de las circunstancias siguientes: (i) el sobreseimiento general en el pago corriente de las obligaciones; (ii) la existencia de embargos por ejecuciones pendientes que afecten de una manera general al patrimonio del deudor; (iii) el alzamiento o la liquidación apresurada o ruinosa de bienes; (iv) el incumplimiento generalizado de obligaciones tributarias, obligaciones de Seguridad Social o de pago de obligaciones laborales, en los tres meses anteriores a la declaración de concurso.

• Si la sol·licitud la present el deutor, serà competent el Jutjat del Mercantil del centre dels interessos principals.
• Si la sol·licitud la presenta un creditor, s'estableix un fur electiu si el deutor té el domicili a Espanya (i no coincideixen centre d'interessos principals i domicili), podent el creditor optar entre el Jutjat del Mercantil del centre d'interessos principals i el del domicili.
• Si el deutor és persona jurídica es presumeix que el centre d'interessos principals es troba en el lloc del domicili social i es declara ineficaç el canvi de domicili efectuat en els sis mesos anteriors a la sol·licitud del concurs.

Si el jutge estima acreditada la insolvència, dictarà acte declarant el concurs que indicarà:

• El seu caràcter voluntari o necessari del concurs,
• Efectes sobre les facultats d'administració o disposició del deutor respecte del seu patrimoni,
• Nomenament d'administradors concursals,
• Mesures cautelars per a assegurar la conservació del patrimoni fins a l'acceptació dels administradors concursals,
• I crida als creditors perquè comuniquin els seus crèdits.

L'acte de declaració de concurs ha de publicar-se

• En el Registro Público Concursal,
• L'extracte del mateix es publicarà, amb la major urgència i de manera gratuïta, en el “Boletín Oficial del Estado”, i contindrà les dades indispensables per a la identificació del concursat.

Efectes personals sobre el deutor

El concurs de creditors produeix els següents efectes en relació amb la persona del deutor:

• Possibilitat d'imposar restriccions als seus drets i llibertats.
• Així mateix, el concurs pot donar lloc a la inhabilitació del concursat. El Jutge pot acordar aquesta inhabilitació en la sentència de qualificació.

A més, el Jutge podrà adoptar alguna de les següents mesures:

• Pot intervenir les comunicacions del deutor. Aquestes intervencions han de comptar amb garantia del secret dels continguts que siguin aliens a l'interès del concurs.
• El deure de residència del deutor en la població on tingui el seu domicili
• L'entrada en el domicili del deutor i el seu registre.

Efectes patrimonials sobre el deutor

En cas de ser un concurs voluntari:

• El deutor conservarà les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, quedant sotmès l'exercici d'aquestes a la intervenció dels administradors concursals, mitjançant la seva autorització o conformitat.

En cas de ser un concurs necessari:

• Se suspendrà l'exercici pel deutor de les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, sent substituït pels administradors concursals.
• No obstant això, el Jutge podrà acordar la suspensió en cas de concurs voluntari o la mera intervenció quan es tracti de concurs necessari.

Si el deutor és persona jurídica, es mantenen els òrgans d'aquesta, tret que s'obri la fase de liquidació, que comporta el cessament dels administradors o liquidadors.

Efectes sobre els creditors

Principal efecte de la declaració de concurs sobre els creditors:

• Suposa que declarat el concurs, tots els creditors que intervinguin, qualsevol que sigui la seva nacionalitat i domicili, passen a integrar-se en la massa passiva del concurs, excepte les excepcions previstes en la Llei.

Quant als processos declaratius en tràmit:

• Podran continuar-se fins a sentència, tret que el jutge del concurs acordi l'acumulació al concurs, d'aquells que siguin la seva competència, sempre que es trobin en primera instància i la seva resolució tingui transcendència fonamental per a la formació de l'inventari o la llista de creditors.

Quant a nous judicis declaratius que siguin competència del jutge del concurs:

• Els jutges civils o social davant els quals s'interposi la demanda, han d'abstenir-se de conèixer.

Quant a les execucions després de la declaració de concurs:

• No poden iniciar-se execucions singulars, judicials i extrajudicials, ni constrenyiments administratius i tributaris, que es dirigeixin contra el patrimoni del deutor. Les execucions que es trobaven en tramitació queden en suspens.

Quant a les execucions de garanties reals sobre béns necessaris per a l'activitat professional o empresarial del deutor:

• La Llei Concursal les sotmet a un termini d'espera. Això suposa que:
  • No es podrà iniciar una nova.
  • Les que estan en tràmit queden en suspens fins que s'aprovi un conveni o transcorri un any des de la declaració de concurs sense que s'hagués produït l'obertura de la liquidació.

Efectes sobre els contractes

Quant als contractes amb obligacions recíproques:

• La declaració de concurs no afecta, en principi, a la vigència d'aquests contractes amb prestacions recíproques pendents de compliment per totes dues parts.
• No obstant això, en interès del concurs i amb garanties per al dret de la contrapart, s'admet que el jutge pugui resoldre el contracte i, per descomptat, sempre que no existeixi una causa normal de resolució.

Quant als contractes en matèria social:

• La Llei Concursal atribueix al jutge del concurs la competència per a conèixer de les relacions laborals en què sigui ocupador el concursat, quan compleixi els següents punts:
  • Una vegada presentada la sol·licitud de declaració de concurs,
  • De la tramitació dels expedients de modificació substancial de les condicions de treball i
  • De suspensió o extinció col·lectives de les relacions laborals en què sigui ocupador el concursat.

Efectes sobre els actes perjudicials per a la massa activa: l'acció rescissòria concursal

L'acció rescissòria concursal permet a l'administració concursal examinar els actes realitzats pel deutor en els dos anys anteriors a la declaració de concurs.

Són rescindibles els actes perjudicials per a la massa activa realitzats en aquest període, sense que sigui necessària intenció fraudulenta.

La legitimació activa per a l'exercici de l'acció rescissòria l'ostenta:

• L'administració concursal,
• I subsidiàriament els creditors.

La Llei Concursal configura al jutge del concurs com a òrgan rector del procediment. El Jutge s'ajuda en l'administració concursal a la qual se li encomana la gestió del concurs.

La Llei Concursal dedica el Títol II a l'administració concursal. En ella regula:

• Les condicions subjectives per al seu nomenament,
• El règim d'incapacitats, incompatibilitats i prohibicions,
• L'acceptació del càrrec: Haurà de fer-se en el termini dels cinc dies següents a la seva comunicació, havent de comunicar en cas de persona jurídica, la persona física que hagi de representar-la. Si es tracta d'advocat, auditor, economista o titulat mercantil, haurà de designar un domicili en el territori on el jutge del concurs exerceixi la seva jurisdicció.
• Les principals funcions de l'administració concursal consisteixen:
  • Acompanyar al deutor en cas d'intervenció o substituir-lo quan hagi estat suspès en l'exercici de les seves facultats d'administració i disposició.
  • A redactar l'informe, al qual hauran d'unir-se l'inventari de la massa activa i la llista de creditors.

Una de les funcions principals de l'administració concursal és:

Una de les funcions principals de l'administració concursal és determinar l'actiu i el passiu del concurs:

• Els béns i drets que integren el patrimoni del concursat, i
• Els deutes i obligacions.

Per a elaborar aquest informe, l'administració concursal compte:

• amb la documentació aportada pel deutor, i
• amb la informació que li proporcionen els creditors a través del tràmit de comunicació de crèdits.

No comunicar un crèdit no impedeix que aquest sigui reconegut, sempre que aparegui en els llibres o documents del deutor o consti d'una altra forma en el concurs. No obstant això, si la comunicació es fa tard, el crèdit pot quedar relegat i passar a tenir la condició de subordinat.