Treballadors transfronterers: Fiscalitat

A l'efecte dels convenis de doble imposició, l'expressió treballadors fronterers comprèn els treballadors que, tenint el seu domicili en la zona fronterera d'un dels Estats, on tornen cada dia, estan autoritzats a treballar com a assalariats en la zona fronterera de l'altre Estat.

La seva tributació a Espanya dependrà de la seva residència fiscal

• Si és resident fiscal a Espanya serà contribuent de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i tributarà per la seva renda mundial.
• Si no és resident fiscal a Espanya, tributarà per l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR), pels rendiments obtinguts a Espanya, per exemple, pels rendiments del treball obtinguts a Espanya.
  • En tots dos casos, caldrà tenir en compte les disposicions dels convenis per a evitar la doble imposició subscrits per Espanya.

En alguns Convenis per a evitar la doble imposició existeixen disposicions específiques sobre treballadors fronterers, en concret, amb França i Portugal, que prevalen sobre les regles generals de tributació relatives als rendiments del treball. Altres Convenis, com el d'Andorra o el Marroc no inclouen especificitat, la qual cosa suposa la tributació conforme a les regles generals.

D'altra banda, els contribuents no residents que siguin residents d'un altre Estat de la Unió Europea (UE) o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE) amb els quals existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària, poden tenir dret a l'aplicació d'un règim opcional (article 46 del Text Refós de la Llei de l'IRNR) que permet tenir en compte en la seva tributació les circumstàncies personals i familiars pròpies de la tributació dels residents, sempre que es compleixin determinats requisits.

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que permanezca más de 183 días, durante el año natural, en territorio español. Para determinar este período de permanencia en territorio español se computarán las ausencias esporádicas salvo que el contribuyente acredite su residencia fiscal en otro país. En el supuesto de países o territorios de los calificados como jurisdicciones no cooperativas, la Administración tributaria podrá exigir que se pruebe la permanencia en el mismo durante 183 días en el año natural.

• Que radique en España el núcleo principal o la base de sus actividades o intereses económicos de forma directa o indirecta.

• Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contra.

No perdran la condició de contribuents per l'IRPF, les persones físiques de nacionalitat espanyola que acreditin la seva nova residència fiscal en un país o territori qualificat com jurisdicció no cooperativa. Aquesta regla s'aplicarà en el període impositiu en el qual s'efectuï el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.

Per contra, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no es compleixi cap dels requisits anteriors.

Una persona pot ser considerada resident en dos Estats en aplicar cadascun d'ells la seva normativa interna. En aquests casos, s'haurà d'acudir al Conveni subscrit per aquells, si existeix. En aquests convenis s'estableixen normes per a evitar que, a efectes fiscals, una persona pugui ser considerada resident en els dos Estats. En general, segons aquestes normes serà resident:

1. De l'Estat on tingui un habitatge permanent. Si tingués un habitatge permanent en tots dos Estats, serà resident d'aquell amb el qual tingui relacions personals i econòmiques més estretes.

2. Si así no pudiera determinarse, será residente del Estado donde viva habitualmente.

3. Si viu habitualment en tots dos o en cap, serà resident de l'Estat del qual sigui nacional.

4. Si és nacional de tots dos o de cap, les autoritats competents resoldran el cas de comú acord.

Treballadors fronterers residents a Espanya que es desplacen diàriament a treballar a la zona fronterera de França: Les remuneracions satisfetes a treballadors fronterers, en els termes del Conveni per a evitar la doble imposició hispà francès, residents a Espanya, només es poden sotmetre a imposició a Espanya.

Treballadors fronterers residents a França que es desplacen diàriament a treballar a la zona fronterera d'Espanya: Les remuneracions satisfetes a treballadors fronterers, en els termes del Conveni per a evitar la doble imposició hispà francès, residents a França, només poden sotmetre's a imposició a França, estant exemptes de tributació a Espanya.

Les remuneracions satisfetes a treballadors fronterers, en els termes del Conveni per a evitar la doble imposició hispà portuguès, residents a Espanya, només poden sotmetre's a imposició a Espanya.

Les remuneracions satisfetes a treballadors fronterers, en els termes del Conveni per a evitar la doble imposició hispà portuguès, residents a Portugal, només poden sotmetre's a imposició a Portugal, estant exemptes de tributació a Espanya.

Qui pot sol·licitar l'aplicació d'aquest règim opcional?

Els contribuents de l'IRNR:

• Que siguin persones físiques.

• Que acreditin ser residents en un altre Estat membre de la UE excepte residents en països o territoris qualificats reglamentàriament com a jurisdiccions no cooperatives o en un Estat membre de l'EEE amb el qual existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària.

• Que acreditin que, almenys, el 75 per 100 de la totalitat de la seva renda en el període impositiu estigui constituïda per la suma dels rendiments del treball i d'activitats econòmiques obtinguts durant el mateix en territori espanyol, o bé, que acreditin que la renda obtinguda durant l'exercici a Espanya hagi estat inferior al 90 per cent del mínim personal i familiar que li hagués correspost d'acord amb les seves circumstàncies personals i familiars d'haver estat resident a Espanya i que la renda obtinguda fora d'Espanya hagi estat, així mateix, inferior a dita mínima.

• Quan aquestes rendes hagin tributat efectivament per l'IRNR.

La finalitat d'aquest règim opcional és que la tributació efectiva a Espanya es calculi en funció de les normes de l'IRPF, però sense perdre per això la seva condició de contribuents per l'IRNR.

Formulada la sol·licitud i acreditat el compliment de les condicions que determinen la seva aplicació, l'Administració tributària, tenint en compte la totalitat de les rendes obtingudes pel contribuent en el període impositiu i les seves circumstàncies personals i familiars, i seguint l'esquema liquidatario de l'IRPF, determinarà el tipus mitjà de gravamen corresponent.

El tipus mitjà de gravamen resultant s'aplicarà sobre la part de base liquidable corresponent a les rendes obtingudes en territori espanyol.

Si el resultat anterior llança una quantia inferior a les quantitats satisfetes durant el període impositiu pel contribuent no resident en concepte d'IRNR sobre les rendes obtingudes en territori espanyol, procedirà retornar l'excés.

La tributació depèn de la residència fiscal. El període impositiu és l'any natural, sense que el canvi de residència suposi la interrupció d'aquest període. Per tant, una persona física serà resident o no resident durant tot l'any natural.

La normativa de l'IRPF regula els supòsits d'obligació de declarar per aquest impost. Cada any ha de verificar-se com està configurada perquè pot ser objecte de modificació.

Es declara en el model 100. Les declaracions i la confirmació de l'esborrany es poden presentar a través d'Internet en la seu electrònica de l'Agència Tributària. Els contribuents, que compleixin determinats requisits, també podran confirmar i presentar l'esborrany a través del telèfon o, en les oficines de l'Agència Tributària prèvia sol·licitud de cita en tots dos casos.

Els terminis de presentació són, en general, d'abril a juny, encara que han de consultar-se cada any per si es produeix alguna petita variació. Cada any es realitza una Campanya informativa sobre la declaració de l'IRPF i s'ofereix un apartat específic en la pàgina web de l'Agència Tributària amb informació sobre tots aquests aspectes.

Declaració de l'Impost de l'IRNR en cas de rendes obtingudes sense mediació d'establiment permanent

Els contribuents no residents estan obligats a presentar autoliquidació de l'IRNR per les rendes obtingudes en territori espanyol. No obstant això, amb caràcter general, no estaran obligats a presentar la declaració corresponent a les rendes següents:

• Respecte de les rendes sobre les quals s'hagués practicat la retenció de l'Impost.

• Respecto de aquellas rentas sujetas a retención pero exentas en virtud de lo dispuesto en la Ley del impuesto o en un Convenio de doble imposición que resulte aplicable.

Quan hagi de presentar-se declaració, s'utilitzarà el model 210, el termini de presentació del qual varia en funció del tipus de renda i del resultat de la declaració. Pot presentar-se en format d'imprès generat des de la seu electrònica de l'Agència Tributària o de manera telemàtica.

Declaració per l'IRNR en cas d'obtenció de rendes mitjançant establiment permanent

S'entén que una persona que realitza activitats econòmiques operant mitjançant establiment permanent en territori espanyol quan, per qualsevol títol, disposi en aquest, de forma continuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, en els quals realitzi tota o part de la seva activitat, o actuï en ell per mitjà d'un agent autoritzat per a contractar, en nom i per compte del no resident, que exerceixi amb habitualitat aquests poders.

En particular, s'entén que constitueixen establiment permanent: les seus de direcció, les sucursals, les oficines, les fàbriques, els tallers, els magatzems, botigues o altres establiments, les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres, les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries o qualsevol altre lloc d'exploració o d'extracció de recursos naturals, i les obres de construcció, instal·lació o muntatge la durada del qual excedeixi de 6 mesos.

Si un contribuyente no residente realiza actividades económicas en territorio español y tiene derecho a invocar la aplicación de un Convenio para evitar la doble imposición firmado entre España y su país de residencia, habría que acudir al artículo específico del Convenio que defina al establecimiento permanente para determinar si opera mediante esta figura.

El model de declaració és el mateix que per als contribuents de l'Impost de societats (model 200) i en els mateixos terminis, però utilitzant el model 206 com a document d'ingrés o devolució i la clau específica identificativa dels establiments permanents.

L'activitat de l'Administració Tributària és una activitat reglada. La normativa tributària estableix que els actes de liquidació dels tributs dictats per l'Administració Tributària poden ser recorreguts pels interessats en cas de disconformitat, conforme als articles 222 i següents de la Llei General Tributària, així com al Reglament de desenvolupament d'aquesta Llei en matèria de revisió en via administrativa. En els documents de notificació dels actes de les liquidacions tributàries s'indica sempre la forma i termini per a recórrer-los.

Si es desitja recórrer, s'ha d'optar, en el termini màxim d'un mes, comptat des de l'endemà del dia de que es practiqui la notificació, entre presentar:

• Un recurs de reposició, mitjançant escrit dirigit a l'òrgan que dicta l'acte, incloent les al·legacions que es formulin i adjuntant els documents que serveixin de base a les seves pretensions, o

• Una reclamació economicoadministrativa davant el Tribunal Economicoadministratiu corresponent, òrgan que no depèn de l'Agència Tributària. En cas d'optar per presentar reclamació economicoadministrativa, l'escrit d'interposició es dirigirà a l'òrgan que dicta l'acte, el qual el remetrà al Tribunal competent.

Tant el recurs de reposició com la reclamació economicoadministrativa podran ser presentats a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària, utilitzant els sistemes de signatura electrònica admesos.