Dret contractual: Sector immobiliari (Hipoteques)

Para determinar el carácter mercantil de un contrato debe mirarse el artículo 2 del Código de Comercio de España en tanto dispone que "serán reputados actos de comercio los comprendidos en este Código y cualesquiera otros de naturaleza análoga".

En consecuencia, de este artículo se deduce que son contratos mercantiles tanto los incluidos en el Código de Comercio como aquellos que, no estando incluidos, tengan la misma naturaleza

• Definició de contracte mercantil: el contracte mercantil és un contracte de prestació de serveis les parts dels quals són professionals o empresaris i col·laboren de manera independent.
• Els contractes mercantils són regulats pel dret mercantil.
• El caràcter mercantil d'un contracte es determina en l'article 2 del Codi de Comerç d'Espanya, que disposa que són actes de comerç els compresos en aquest Codi i els de naturalesa anàloga.
• Han sorgit noves modalitats de contractes anomenats “contractes d'empresa” que qualifiquen com a mercantils:
  • Als contractes que integren l'activitat productiva o comercial que desenvolupa l'empresari a través d'aquest conjunt de mitjans humans i materials.
  • Que estan degudament organitzats, i
  • Que integren o donen lloc a l'empresa com a tal.

Atesos dels articles 50 i següents del Codi de Comerç en relació amb la normativa comuna del Codi Civil, ha de fer-se referència a les següents matèries:

Perfecció del contracte

• Els contractes es perfeccionen:
  • Amb el consentiment de les parts (article 1262 del Codi Civil)
  • Si intervé un agent o corredor: es perfeccionen quan els contractants hagin acceptat la seva proposta (article 55 del Codi de Comerç).
• El consentiment es manifesta quan concorren l'oferta d'una de les parts i l'acceptació de l'altra sobre la cosa i la causa que han de constituir el contracte. Al costat d'aquesta regla general, no modificada en l'àmbit mercantil, han sorgit determinades singularitats.
• El consentiment ve regulat en l'Article 54 del Codi de Comerç. Assenyala que hi ha consentiment des del moment:
  • El que fa l'oferta coneix l'acceptació.
  • O si havent-la-hi remès el que l'accepta, no pugui ignorar-la sense faltar a la bona fe. En aquest cas, el contracte s'entén celebrat en el lloc físic en què es va fer l'oferta.

Forma del contracte

Els contractes mercantils són vàlids i produeixen obligació i acció (article 51 del Codi de Comerç):

• En qualsevol forma i idioma en què se celebrin
• La classe al fet que corresponen i la capacitat que tinguin per objecte, amb la condició que consti la seva existència per algun dels mitjans que el Dret Civil tingui establerts.

Excepcions (article 52 del Codi de Comerç):

• Els contractes que per disposició legal hagin de constar per escrit o requereixin determinades formes específiques per a la seva eficàcia (per exemple, escriptura pública).
• Els celebrats a l'estranger en què la llei exigeixi escriptures, formes o solemnitats determinades per a la seva validesa, encara que no les exigeixi la llei espanyola.

Prova del contracte

• El Código de Comercio tiene reglas específicas al respecto pero no serán aplicables en todo aquello que resulte incompatible con la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.
• Tenint això en compte, el Codi de Comerç el regula des de l'article 25 fins al 33.
• L'article 31 del Codi de Comerç assenyala que el valor probatori dels llibres dels empresaris i altres documents comptables serà apreciat pels tribunals conforme a les regles generals del dret.

Interpretació del contracte

• Les regles específiques per a la seva interpretació estan regulades en els articles 57, 58 i 59 del Codi de Comerç.
• Subsidiàriament s'apliquen les regles d'interpretació contractual dels articles del Codi Civil compresos entre 1281 i 1289.

Essencialment són les següents regles:

• Els contractes han d'executar-se i complir-se de bona fe, segons els termes en què fossin fets i redactats, sense tergiversar amb interpretacions arbitràries el sentit propi i usual de les paraules i sense restringir els efectes que naturalment es derivin de la manera amb el que contractants haguessin explicat la seva voluntat i contret les seves obligacions.
• D'haver intervingut fedatari públic i aparegui divergència entre els exemplars del contracte, preval el que resulti escrit en els llibres del fedatari públic.
• Si concorren dubtes que no poden resoldre's per aplicació de les normes legals en relació amb els usos del comerç, ha de resoldre's la qüestió a favor del deutor (principi favor debitoris).

A títol enunciatiu, poden citar-se els següents:

• Contracte de compravenda mercantil
• Contracte de permuta mercantil
• Contracte mercantil de transport terrestre
• Contracte d'assegurança
• Fiançament mercantil
• Lletres, xecs, pagarés i cartes de crèdit
• Contractes especials del comerç marítim (contracte de noliejament, contracte a la gruixuda i contracte d'assegurança marítim).
• Contractes «de companyia» (més comunament, «de societat»)
• Contracte de comptes en participació
• Contracte de comissió mercantil (i altres formes de mandat mercantil)
• Contracte d'agència
• Contracte de dipòsit mercantil (així com els diversos contractes bancaris)
• Contracte de préstec mercantil (incloent el préstec amb garantia de valors) que es regula en els articles 312 i següents del Codi de Comerç.