Anar al contingut
Logotip Govern d'Espanya

Informació bàsica sobre legislació

Les fonts del Dret

Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són: la llei, el costum i els principis generals del dret (art. 1.1 del Codi Civil).

La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

Les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d'aplicació directa a Espanya en tant no hagin passat a formar part de l'ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra en el "Boletín Oficial del Estado".

Entrada en vigor, derogació i irretroactivitat de les lleis

Les lleis entraran en vigor als vint dies de la seva completa publicació en el «Boletín Oficial del Estado», si en elles no es disposa una altra cosa (art. 2.1 Codi Civil).

Les lleis només es deroguen per altres posteriors. La derogació tindrà l'abast que expressament es disposi i s'estendrà sempre a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa matèria sigui incompatible amb l'anterior. Per la simple derogació d'una llei no recobren vigència les que aquesta hagués derogat. (art. 2.2 Codi Civil).

Les lleis no tindran efecte retroactiu, si no disposessin el contrari (art. 2.3 Codi Civil).

Quines classes de normes existeixen?

Es pot establir la següent classificació de les normes escrites:

  1. La Constitució de 1978

  2. Les Lleis

    • Lleis i disposicions del Govern amb rang de Llei: Reials decrets llei i Reials decrets-Legislatius.

    • Lleis de les Comunitats Autònomes.

  3. Els Reglaments

    • Reglaments: Reials decrets, Ordres ministerials, Resolucions, Instruccions i Circulars.

    • Reglaments emanats dels Consells de Govern de les Comunitats Autònomes.

En expandir aquest botó es tanca el botó expandit prèviament.

És la màxima norma de l'ordenament jurídic espanyol i les altres normes es dicten en desenvolupament d'aquesta. Les normes existents amb anterioritat a la seva promulgació han hagut de ser adaptades als principis que la inspiren.

La Constitució té dues parts:

  • La dogmàtica, en la qual es recullen els principis fonamentals que la inspiren.
  • L'orgànica, en la qual s'explica l'organització i el funcionament del sistema democràtic espanyol.

En expandir aquest botó es tanca el botó expandit prèviament.

Es poden fer les següents classificacions:

Per font:

  • Lleis. Poden ser emanades per:
    • les Corts Generals,
    • el Govern de la Nació
    • les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes. Son les normes que, tenint rang de llei ,han emanat del poder legislatiu que s'han donat les Comunitats Autònomes. El límit ve determinat per les competències pròpies d'aquestes, segons la Constitució i cada Estatut d'Autonomia. Tenen el mateix rang normatiu que les lleis ordinàries emanades per les Corts Generals. Entre ambdues no hi ha relació de jerarquia, sinó de competència.

Per tipus:

  • Lleis Orgàniques: són les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les altres previstes en la Constitució.

    L'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.

    Un tipus de llei orgànica especial són els Estatuts d'Autonomia, ja que aquests tenen un procediment determinat per a la seva modificació i derogació.
  • Lleis ordinàries: són les que aprova el Ple del Parlament per majoria simple i no afecten de les matèries pròpies de les lleis orgàniques.
  • Reials decrets llei. En cas d'extraordinària i urgent necessitat, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals, que prendran la forma de Decrets llei, i que no podran afectar de l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I de la Constitució, al règim de les Comunitats Autònomes ni al Dret electoral general.
  • Decrets llei. Hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat per Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigués reunit, en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins d'aquest termini sobre la seva convalidació o derogació, per a això el reglament establirà un procediment especial i sumari.

    Durant el termini establert en l'apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d'urgència.
  • Reials decrets-Legislatius. Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries determinades no incloses en l'article anterior.

La delegació legislativa haurà d'atorgar-se mitjançant una llei de bases, quan el seu objecte sigui la formació de textos articulats o per una llei ordinària quan es tracti de refondre diversos textos legals en un només.

La delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de manera expressa per a matèria concreta i amb fixació del termini per al seu exercici. La delegació s'esgota per l'ús que d'ella faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's concedida de manera implícita o per temps indeterminat. Tampoc podrà permetre la subdelegació a autoritats diferents del propi Govern.

Les lleis de bases delimitaran amb precisió l'objecte i abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que han de seguir-se en el seu exercici. Els textos articulats que s'elaborin en cap cas superaran els límits establerts per la llei de bases. Hi ha dues limitacions concretes per a les lleis de bases:

  • No podran autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases.
  • No podran facultar per a dictar normes amb caràcter retroactiu.

L'autorització per a refondre textos legals determinarà l'àmbit normatiu a què es refereix el contingut de la delegació, especificant si se circumscriu a la mera formulació d'un text únic o si s'inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que han de ser refosos. Són els denominats textos refosos.

Sense perjudici de la competència pròpia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules addicionals de control.

En expandir aquest botó es tanca el botó expandit prèviament.

L'exercici de la potestat reglamentària correspon al Govern, d'acord amb la Constitució i les lleis.

Els reglaments no podran regular matèries objecte de reserva de Llei ni infringir normes amb aquest rang. A més, sense perjudici de la seva funció de desenvolupament o col·laboració respecte a la Llei, no podran tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, cànons o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.

Els reglaments s'ajustaran a les següents normes de competència i jerarquia:

  • Disposicions aprovades per Reial decret del President del Govern o del Consell de Ministres.
  • Disposicions aprovades per Ordre Ministerial.

Cap reglament podrà vulnerar preceptes d'un altre de jerarquia superior.

Són nul·les les resolucions administratives que vulnerin el que s'estableix en un reglament, encara que hagin estat dictades per òrgans d'igual o superior jerarquia que el que l'hagi aprovat.

Què és una norma consolidada?

Norma consolidada és aquella que integra en el seu text original totes les modificacions i correccions que ha tingut des del seu origen.

AVÍS

Els documents aquí recollits tenen únicament caràcter informatiu; només els publicats en el «Boletín Oficial del Estado» o continguts en certificacions emeses de conformitat amb la normativa vigent tenen caràcter d'autèntics.