Treballadors transfronterers: Fiscalitat

A l'efecte dels convenis de doble imposició, l'expressió treballadors fronterers comprén els treballadors que, tenint el seu domicili en la zona fronterera d'un dels Estats, on tornen cada dia, estan autoritzats a treballar com a assalariats en la zona fronterera de l'altre Estat.

La seua tributació a Espanya dependrà de la seua residència fiscal

• Si és resident fiscal a Espanya serà contribuent de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i tributarà per la seua renda mundial.
• Si no és resident fiscal a Espanya, tributarà per l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR), pels rendiments obtinguts a Espanya, per exemple, pels rendiments del treball obtinguts a Espanya.
  • En tots dos casos, caldrà tindre en compte les disposicions dels convenis per a evitar la doble imposició subscrits per Espanya.

En alguns Convenis per a evitar la doble imposició existeixen disposicions específiques sobre treballadors fronterers, en concret, amb França i Portugal, que prevalen sobre les regles generals de tributació relatives als rendiments del treball. Altres Convenis, com el d'Andorra o el Marroc no inclouen especificitat, la qual cosa suposa la tributació conforme a les regles generals.

D'altra banda, els contribuents no residents que siguen residents d'un altre Estat de la Unió Europea (UE) o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE) amb els quals existisca normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària, poden tindre dret a l'aplicació d'un règim opcional (article 46 del Text Refós de la Llei de l'IRNR) que permet tindre en compte en la seua tributació les circumstàncies personals i familiars pròpies de la tributació dels residents, sempre que es complisquen determinats requisits.

Una persona física és resident en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Per a determinar este període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país. En el supòsit de països o territoris dels qualificats com a jurisdiccions no cooperatives, l'Administració tributària podrà exigir que es prove la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radique en España el núcleo principal o la base de sus actividades o intereses económicos de forma directa o indirecta.

• Que residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'esta persona física. Este tercer supòsit admet prova en contra.

No perdran la condició de contribuents per l'IRPF, les persones físiques de nacionalitat espanyola que acrediten la seua nova residència fiscal en un país o territori qualificat com jurisdicció no cooperativa. Esta regla s'aplicarà en el període impositiu en el qual s'efectue el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.

Per contra, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no es complisca cap dels requisits anteriors.

Una persona pot ser considerada resident en dos Estats en aplicar cadascun d'ells la seua normativa interna. En estos casos, s'haurà d'acudir al Conveni subscrit per aquells, si existeix. En estos convenis s'establixen normes per a evitar que, a efectes fiscals, una persona puga ser considerada resident en els dos Estats. En general, segons aquestes normes serà resident:

1. Del Estado donde tenga una vivienda permanente. Si tuviera una vivienda permanente en ambos Estados, será residente de aquel con el que tenga relaciones personales y económicas más estrechas.

2. Si així no poguera determinar-se, serà resident de l'Estat on viva habitualment.

3. Si vive habitualmente en ambos o en ninguno, será residente del Estado del que sea nacional.

4. Si és nacional de tots dos o de cap, les autoritats competents resoldran el cas de comú acord.

Treballadors fronterers residents a Espanya que es desplacen diàriament a treballar a la zona fronterera de França: Les remuneracions satisfetes a treballadors fronterers, en els termes del Conveni per a evitar la doble imposició hispà francés, residents a Espanya, només es poden sotmetre a imposició a Espanya.

Treballadors fronterers residents a França que es desplacen diàriament a treballar a la zona fronterera d'Espanya: Les remuneracions satisfetes a treballadors fronterers, en els termes del Conveni per a evitar la doble imposició hispà francés, residents a França, només poden sotmetre's a imposició a França, estant exemptes de tributació a Espanya.

Las remuneraciones satisfechas a trabajadores fronterizos, en los términos del Convenio para evitar la doble imposición hispano portugués, residentes en España, sólo pueden someterse a imposición en España.

Les remuneracions satisfetes a treballadors fronterers, en els termes del Conveni per a evitar la doble imposició hispà portugués, residents a Portugal, només poden sotmetre's a imposició a Portugal, estant exemptes de tributació a Espanya.

Qui pot sol·licitar l'aplicació d'este règim opcional?

Els contribuents de l'IRNR:

• Que siguen persones físiques.

• Que acrediten ser residents en un altre Estat membre de la UE excepte residents en països o territoris qualificats reglamentàriament com a jurisdiccions no cooperatives o en un Estat membre de l'EEE amb el qual existisca normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària.

• Que acrediten que, almenys, el 75 per 100 de la totalitat de la seua renda en el període impositiu estiga constituïda per la suma dels rendiments del treball i d'activitats econòmiques obtinguts durant el mateix en territori espanyol, o bé, que acrediten que la renda obtinguda durant l'exercici a Espanya haja sigut inferior al 90 per cent del mínim personal i familiar que li haguera correspost d'acord amb les seues circumstàncies personals i familiars d'haver sigut resident a Espanya i que la renda obtinguda fora d'Espanya haja sigut, així mateix, inferior a dita mínima.

• Quan estes rendes hagen tributat efectivament per l'IRNR.

La finalitat d'este règim opcional és que la tributació efectiva a Espanya es calcule en funció de les normes de l'IRPF, però sense perdre per això la seua condició de contribuents per l'IRNR.

Formulada la sol·licitud i acreditat el compliment de les condicions que determinen la seua aplicació, l'Administració tributària, tenint en compte la totalitat de les rendes obtingudes pel contribuent en el període impositiu i les seues circumstàncies personals i familiars, i seguint l'esquema liquidatario de l'IRPF, determinarà el tipus mitjà de gravamen corresponent.

El tipus mitjà de gravamen resultant s'aplicarà sobre la part de base liquidable corresponent a les rendes obtingudes en territori espanyol.

Si el resultat anterior llança una quantia inferior a les quantitats satisfetes durant el període impositiu pel contribuent no resident en concepte d'IRNR sobre les rendes obtingudes en territori espanyol, procedirà retornar l'excés.

La tributació depén de la residència fiscal. El període impositiu és l'any natural, sense que el canvi de residència supose la interrupció d'aquest període. Per tant, una persona física serà resident o no resident durant tot l'any natural.

La normativa de l'IRPF regula els supòsits d'obligació de declarar per este impost. Cada any ha de verificar-se com està configurada perquè pot ser objecte de modificació.

Es declara en el model 100. Les declaracions i la confirmació de l'esborrany es poden presentar a través d'Internet en la seu electrònica de l'Agència Tributària. Els contribuents, que complisquen determinats requisits, també podran confirmar i presentar l'esborrany a través del telèfon o, en les oficines de l'Agència Tributària prèvia sol·licitud de cita en tots dos casos.

Els terminis de presentació són, en general, d'abril a juny, encara que han de consultar-se cada any per si es produïx alguna xicoteta variació. Cada any es realitza una Campanya informativa sobre la declaració de l'IRPF i s'oferix un apartat específic en la pàgina web de l'Agència Tributària amb informació sobre tots estos aspectes.

Declaració de l'Impost de l'IRNR en cas de rendes obtingudes sense mediació d'establiment permanent

Els contribuents no residents estan obligats a presentar autoliquidació de l'IRNR per les rendes obtingudes en territori espanyol. No obstant això, amb caràcter general, no estaran obligats a presentar la declaració corresponent a les rendes següents:

• Respecte de les rendes sobre les quals s'haguera practicat la retenció de l'Impost.

• Respecte d'aquelles rendes subjectes a retenció però exemptes en virtut del que es disposa en la Llei de l'impost o en un Conveni de doble imposició que resulte aplicable.

Quan haja de presentar-se declaració, s'utilitzarà el model 210, el termini de presentació del qual varia en funció del tipus de renda i del resultat de la declaració. Pot presentar-se en format d'imprés generat des de la seu electrònica de l'Agència Tributària o de manera telemàtica.

Declaración por el IRNR en caso de obtención de rentas mediante establecimiento permanente

Se entiende que una persona que realiza actividades económicas operando mediante establecimiento permanente en territorio español cuando, por cualquier título, disponga en el mismo, de forma continuada o habitual, de instalaciones o lugares de trabajo de cualquier índole, en los que realice toda o parte de su actividad, o actúe en él por medio de un agente autorizado para contratar, en nombre y por cuenta del no residente, que ejerza con habitualidad dichos poderes.

En particular, se entiende que constituyen establecimiento permanente: las sedes de dirección, las sucursales, las oficinas, las fábricas, los talleres, los almacenes, tiendas u otros establecimientos, las minas, los pozos de petróleo o de gas, las canteras, las explotaciones agrícolas, forestales o pecuarias o cualquier otro lugar de exploración o de extracción de recursos naturales, y las obras de construcción, instalación o montaje cuya duración exceda de 6 meses.

Si un contribuyente no residente realiza actividades económicas en territorio español y tiene derecho a invocar la aplicación de un Convenio para evitar la doble imposición firmado entre España y su país de residencia, habría que acudir al artículo específico del Convenio que defina al establecimiento permanente para determinar si opera mediante esta figura.

El model de declaració és el mateix que per als contribuents de l'Impost de societats (model 200) i en els mateixos terminis, però utilitzant el model 206 com a document d'ingrés o devolució i la clau específica identificativa dels establiments permanents.

L'activitat de l'Administració Tributària és una activitat reglada. La normativa tributària establix que els actes de liquidació dels tributs dictats per l'Administració Tributària poden ser recorreguts pels interessats en cas de disconformitat, conforme als articles 222 i següents de la Llei General Tributària, així com al Reglament de desenvolupament d'aquesta Llei en matèria de revisió en via administrativa. En els documents de notificació dels actes de les liquidacions tributàries s'indica sempre la forma i termini per a recórrer-los.

Si es desitja recórrer, s'ha d'optar, en el termini màxim d'un mes, comptat des de l'endemà del dia de que es practique la notificació, entre presentar:

• Un recurs de reposició, mitjançant escrit dirigit a l'òrgan que dicta l'acte, incloent les al·legacions que es formulen i adjuntant els documents que servisquen de base a les seues pretensions, o

• Una reclamació economicoadministrativa davant el Tribunal Economicoadministratiu corresponent, òrgan que no depén de l'Agència Tributària. En cas d'optar per presentar reclamació economicoadministrativa, l'escrit d'interposició es dirigirà a l'òrgan que dicta l'acte, el qual el remetrà al Tribunal competent.

Tant el recurs de reposició com la reclamació economicoadministrativa podran ser presentats a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària, utilitzant els sistemes de signatura electrònica admesos.