Autoritat responsable de la informació
Ministeri de Sanitat
Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut
Última actualització: 07-07-2026
Les malalties més freqüents, tant a nivell mundial com en el nostre entorn, són les malalties cròniques, també denominades malalties no transmissibles (malaltia cardiovascular, càncer, diabetis, malaltia respiratòria crònica, etc.).
Al seu torn, les principals malalties cròniques s'associen amb factors ben coneguts, com l'alimentació no saludable, la insuficient activitat física i el sedentarisme, el consum de tabac o l'alcohol ; que estan al seu torn influenciats per les condicions i circumstàncies en les quals les persones viuen. Un estil de vida saludable (seguir una alimentació saludable, aconseguir les recomanacions per a la població sobre activitat física i reducció del sedentarisme o no consumir tabac o alcohol) millora la salut i benestar i disminuïx el risc d'aparició d'estes malalties.
El Ministeri de Sanitat compta amb una Estratègia de Promoció de la Salut i Prevenció en el Sistema Nacional de Salut i la pàgina web Estils de vida saludable dirigida a tota la població amb recomanacions, eines interactives, vídeos i altres materials i recursos d'utilitat per a fer més saludables els nostres estils de vida.
L'Estratègia també inclou actuacions per a millorar la seguretat enfront de lesions no intencionals i la promoció d'un envelliment saludable prevenció de la fragilitat, caigudes i edadismo
La promoció de la salut i prevenció en la infància i adolescència és clau per a millorar la salut de la població i l'equitat en salut, destacant la promoció de la lactància materna la prevenció de l'obesitat infantil o les escoles promotores de salut
La violència contra la infància i adolescència també és un important problema de Salut Pública prevenible i evitable. Per això, és necessari un abordatge global des d'una estratègia preventiva, científica i integral.
La vacunació és la principal eina per a la prevenció d'algunes malalties transmissibles i una de les mesures de salut pública més cost-efectives. És la millor defensa que tenim enfront de les malalties infeccioses greus, i a vegades mortals, que són inmunoprevenibles. Gràcies a les estratègies de vacunació poblacional s'ha aconseguit erradicar la pigota, eliminar la poliomielitis en diverses Regions de l'Organització Mundial de la Salut, eliminar la rubèola i la pallola a Espanya i control r la majoria de les malalties inmunoprevenibles.
En 2018, el ministeri va acordar amb les comunitats autònomes, en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, el calendari comú de vacunació al llarg de tota la vida que anualment establix les recomanacions de vacunació des d'abans del naixement amb la vacunació de les dones embarassades, fins a la vacunació de les persones majors i en persones amb condicions de risc El calendari de vacunació actualment vigent inclou la recomanació de vacunar enfront de 16 malalties inmunoprevenibles.
El calendari comú de vacunació al llarg de tota la vida ra fonamentar modificacions en el Programa de Vacunació"
A Espanya, cap vacuna és obligatòria i el calendari té alta acceptació per part de la població i de les i els professionals sanitaris. En general, s'observen cobertures de vacunació per damunt del 95% en les vacunes recomanades en la població infantil fins als 24 mesos d'edat, descendint lleugerament a mesura que augmenta l'edat.
Anualment es disposa de les cobertures de vacunació que s'obtenen a Espanya.
Els programes de garbellat poblacionals són una eina de prevenció secundària important per a millorar la salut en la població.
Són activitats dirigides a persones que no tenen símptomes ni han demandat ajuda mèdica, per a detectar malalties de manera precoç. D'aquesta manera poden obtindre un diagnòstic i tractament primerenc amb l'objectiu de millorar el pronòstic de la malaltia, evitar mortalitat prematura i previndre les discapacitats físiques i psíquiques associades.
La seua implantació és un procés protocolitzat basat en l'evidència i des d'una perspectiva de cohesió i equitat en el Sistema Nacional de Salut a Espanya. A estos programes té accés tota la població susceptible, d'acord amb els criteris establits en cada cas quant a la població a la qual van dirigits i a les característiques de cada programa.
Els programes de garbellat poblacional que formen part de la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i la població a la qual van dirigits són:
La salut depén de les circumstàncies en les quals les persones naixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Estes circumstàncies engloben tot allò que envolta a l'ésser humà: són les condicions socioeconòmiques, la cultura i valors de la societat, les polítiques que estiguen en marxa, el tipus i les condicions de treball, l'educació, el gènere, les condicions d'habitatge, els serveis sanitaris, etc., a estes circumstàncies se les denomina determinants socials de la salut. El fet que la salut depenga d'ells i que no estiguen repartits de manera equitativa en la població genera desigualtats en salut que, en tindre un origen social, es consideren injustes i evitables.
Aconseguir l'Equitat en Salut significa que les persones puguen desenvolupar el seu màxim potencial de salut independentment de la seua posició social o altres circumstàncies determinades per factors socials.
Els Determinants Comercials de la Salut són estratègies que utilitza el sector privat per a promoure productes i eleccions que són perjudicials per a la salut, jugant un paper fonamental en l'entorn i els estils de vida individuals, i incidint d'eixa forma en la salut de la població. També inclouen estratègies i enfocaments a través dels quals les empreses exerceixen poder i influència en els governs, la societat i persones consumidores. Són un determinant social clau.
El Centre de Coordinació d'Alertas i Emergències Sanitarias (CCAUS), creat l'any 2004 ( ORDRE SCO/564/2004, 27 de febrer) , és un Centre depenent de la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut ( Reial decret 718/2024, de 23 de juliol ) del Ministeri de Sanitat que desenvolupa la seua activitat en les següents àrees:
Tal com s'establix en l'article 39 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, el CCAUS actua com a Centre Nacional d'Enllaç per al Reglament Sanitari Internacional (RSI) 2005 i com a Punt Focal Nacional per al Centre Europeu de Control de Malalties , exercint l'intercanvi de qualsevol informació d'interés en salut pública internacional.
Per a això, recopila informació sobre riscos de caràcter internacional per a la salut i informa dels organismes de l'Administració General de l'Estat (AGE) competents en coordinació d'emergències i protecció civil. Elabora informes sobre l'evolució i els condicionants de la salut internacional i les seues implicacions per a Espanya, integrant en l'Estratègia de salut pública aquelles accions de salut internacional d'interés per al Govern d'Espanya.
Establix i coordina una xarxa de professionals sanitaris en disposició de cooperació sanitària immediata, a fi de poder respondre a emergències sanitàries internacionals.
És responsable de proposar el nomenament de persones expertes en salut pública en les Representacions Permanents d'Espanya davant organismes i institucions internacionals.
El CCAUS és la Unitat del Ministeri de Sanitat encarregada de la coordinació a nivell nacional de les activitats de preparació enfront d'amenaces per a la salut pública , així com de les activitats de resposta de salut pública primerenca enfront d'alertes i emergències sanitàries. Els objectius d'estes activitats són, d'una banda, disminuir la vulnerabilitat enfront d'amenaces per a la salut i millorar l'eficiència de la resposta mitjançant la planificació. I, d'altra banda, disminuir l'impacte en la població d'una alerta o emergència de salut pública mitjançant una resposta primerenca i eficaç.
Si bé la planificació de la preparació i la resposta s'ha centrat històricament en els riscos per a la salut d'origen biològic, la planificació actual es desenvolupa sota el concepte de “tots els riscos”.
El Sistema Nacional d'Alerta Precoç i Resposta Ràpida ( SIAPR ) està format per una xarxa de centres d'enllaç autonòmics, coordinats per un Centre d'Enllaç Nacional, que permet la comunicació permanent i ràpida de situacions de risc per a la salut de la població amb el propòsit de millorar la prevenció i la preparació davant situacions de risc per a la salut i la coordinació de les mesures de resposta quan existisca afectació a nivell nacional o internacional. El CCAUS actua com a Centre d'Enllaç Nacional del sistema i establix acords de col·laboració amb els nodes de diferents sistemes i xarxes de vigilància i alertes de l'AGE.
En el marc d'este sistema es va crear en 2012 la Ponència d'Alertas i Plans de Preparació i Resposta (depenent de la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut), que és l'òrgan de coordinació territorial, gestió i seguiment d'este Sistema i responsable de proposar i revisar les seues normes de funcionament.
La intel·ligència epidemiològica és el procés de detecció, garbellat/filtrat, verificació, anàlisi, avaluació i recerca de la informació d'esdeveniments o situacions que puguen representar una amenaça per a la salut pública i d'alerta primerenca per a afavorir una resposta ràpida basada en informació de qualitat i verificada.
La intel·ligència epidemiològica engloba tant els resultats de la vigilància de la salut pública basada en indicadors com la vigilància d'esdeveniments i que poden tindre una repercussió en salut pública provinents de fonts oficials i no oficials dels quals es disposa d'informació més o menys desestructurada.
El CCAUS realitza esta activitat diàriament i genera els informes pertinents dirigits a aquells que han d'actuar. A més, rep notificacions i consultes dels sistemes nacionals d'alertes, de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica i d'organismes nacionals i internacionals com l'Organització Mundial de la Salut o el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC).
La vigilància en salut pública és el conjunt d'activitats destinades a recollir, analitzar, interpretar i difondre informació relacionada amb l'estat de la salut de la població i els factors que la condicionen, a fi de fonamentar les actuacions de salut pública ( Llei 33/2011, de 4 d'octubre de 2011, General de Salut Pública ).
El CCAUS és responsable de desenvolupar i coordinar la Xarxa de Vigilància en Salut Pública creada pel Reial decret 568/2024, de 18 de juny, pel qual es crea la Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública i del seu òrgan de coordinació territorial, la ponència de vigilància epidemiològica , grup de treball de la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
Les epidèmies pel VIH, les ITS, hepatitis virals i la tuberculosi tenen determinants socials comunes i factors de risc individuals compartits. Per això, les epidèmies se solapen en alguns grups poblacionals i els plans d'actuació precisen d'abordatges integrats, i respostes i solucions complementàries.
La Divisió de Control del VIH, ITS, Hepatitis virals i Tuberculosis publica amb caràcter anual des de 2018, les memòries anuals que recullen l'activitat d'esta Unitat de la Direcció General de Salut Pública.
El ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el Pla per a la prevenció i control del VIH i altres ITS 2021-2030 Este Pla amb un horitzó temporal ampli, permetrà avaluar les mesures adoptades i alinear-se tant amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible com amb les metes proposades per ONUSIDA per a l'any 2030.
L'objectiu general del Pla és impulsar i coordinar les accions per a l'eliminació del VIH i les ITS com a problema de salut pública en 2030, a través de la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament d'estes infeccions, l'atenció a la cronicitat i la millora de la qualitat de vida, així com l'abordatge de l'estigma i la discriminació associada al VIH i a altres ITS a Espanya.
El Pla inclou la cobertura universal de la salut, l'equitat, l'apropiació i coordinació i la complementarietat, com a principis rectors que inspiraran totes les accions i incorpora com a enfocaments transversals, l'enfocament de drets, gènere, situació migratòria i diversitat sexual, de determinants socials de la salut i de participació comunitària i accions basades en l'evidència científica i la innovació.
En el Pla es defineixen 4 objectius estratègics i un bloc d'elements transversals que incorporen la igualtat de drets, de tracte i d'oportunitats, la no discriminació i el ple exercici dels drets fonamentals sobre la base del Pacte Social, la millora dels sistemes d'informació sanitària i de la governança.
A Espanya l'estimació del continu d'atenció al VIH publicada en 2023 es va situar en 92,5% - 96,6%- 90,4% per a les persones amb VIH diagnosticades, en tractament antiretroviral i en situació de supressió viral respectivament. En relació a les estimacions realitzades en anys previs s'observa un increment tant en el percentatge de persones diagnosticades, com en les persones en tractament antiretroviral i amb càrrega viral suprimida. El focus d'atenció en prevenció se situa en el diagnòstic el més precoç possible per a controlar la transmissió.
Especial rellevància té la implementació del Pacte Social per la No Discriminació i Igualtat de Tracte de les persones amb VIH per a la lluita contra l'estigma i la discriminació en tots els àmbits de la vida, i la millora de la qualitat de vida de les persones amb la infecció (conegut com a quart 95).
Els esforços en prevenció van acompanyats de campanyes informatives adaptades als públics diana. Especial atenció mereixen les campanyes dedicades al col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes i a la població jove, així com les campanyes realitzades en el marc del Dia Mundial de la Sida.
Un pilar estratègic per al desenvolupament d'intervencions de salut pública dirigides a la prevenció de la infecció per VIH i altres ITS és el finançament de programes a entitats sense ànim de lucre comunitàries, amb un desplegament en tot el país i amb proximitat i accés a les poblacions més vulnerables i exposades a través de la convocatòria anual de subvencions de projectes i programes per a la prevenció i control de la infecció pel VIH.
Per a comptar amb informació sobre les actuacions que en matèria de diagnòstic precoç es realitzen en els entorns comunitaris, s'ha posat en marxa el projecte RedCoVIH per a conéixer l'abast de la realització de proves ràpides d'infecció pel VIH i el seu rendiment diagnòstic.
S'ha avançat en la incorporació de la innovació en estratègies de prevenció mitjançant la Profilaxi Pre-Exposició i la major disponibilitat de preservatius per a les poblacions sense recursos i vulnerables. Especial importància mereix la creació del sistema d'informació SIPrEP, que proporciona informació sobre les característiques de la població diana que accedeix a esta prestació sanitària. També s'ha abordat el complex fenomen del Chemsex preparant amb els actors més rellevants una sèrie de recomanacions d'actuació des de la salut pública i desenvolupant activitats formatives. A més, s'elaboren Recomanacions Clíniques i Documents de Consens de diagnòstic i tractament antiretroviral.
L'objectiu principal és la disminució de la incidència d'ITS fomentar el seu diagnòstic precoç i millorar l'estudi de contactes, així com previndre comorbilidades i formes resistents d'infecció. La prevenció en la població jove i en HSH és prioritària a tenor de la incidència, i es realitzen campanyes d'informació adaptades i de foment de l'ús del preservatiu en diferents col·lectius d'especial interés epidemiològic.
En el marc del Pla per a la prevenció del VIH i altres ITS 2021-2030, es recull entre els objectius d'aquest, l'increment del coneixement de les accions i infraestructures dedicades a les ITS, així com la millora del diagnòstic precoç d'ITS en poblacions clau. Per a això, s'han posat en marxa diferents accions estructurals en el sistema sanitari, com una revisió de les accions realitzades en matèria de prevenció i control d'ITS en les diferents CCAA una caracterització de les infraestructures dedicades a l'atenció a les ITS a Espanya revisions del marc normatiu per a la realització de proves ràpides en entorns comunitaris i l'estudi de noves maneres de millorar el diagnòstic precoç de VIH i altres ITS basades en l'autodiagnòstic i les acte-prens de mostres.
La Tuberculosi continua sent una amenaça per a la salut pública, i de manera particular les formes resistents i multiresistentes. L'objectiu a nivell nacional és detindre la transmissió de la tuberculosi a través de l'accés universal a la prevenció, el diagnòstic i el tractament. Les actuacions al nostre país es recullen en el Pla per a la Prevenció i control de la Tuberculosi a Espanya
Este Pla recull les principals accions en matèria de diagnòstic precoç, vigilància epidemiològica, estudi de contacte i maneig de tractament, de manera alineada amb l'estratègia mundial Fi a la TB i els ODS de l'Agenda 2030. El pla inclou accions coordinades amb altres sectors, amb els òrgans competents de Comunitats i Ciutats autònomes, amb la xarxa de laboratoris per a la TB i amb les societats científiques i societat civil.
Amb caràcter anual es recapten i publiquen els indicadors de seguiment del Pla per a la Prevenció i Control de la Tuberculosi a Espanya.
L'objectiu és eliminar el problema de salut pública que suposen les hepatitis víriques.
A Espanya, l'hepatitis C continua sent un important problema de salut pública, que requereix respostes polítiques, sanitàries i socials de forma integrada, amb la prevenció i l'accés equitatiu al tractament com a pilars fonamentals de l'acció. El Pla Estratègic d'Abordatge de l'Hepatitis C es dirigeix a impulsar la prevenció i el diagnòstic de la infecció pel virus de l'hepatitis C amb la finalitat de disminuir la morbimortalidad a Espanya. Per a això s'han elaborat diversos documents com a recomanacions de garbellat d'hepatitis C.
Finalment, destacar que la Divisió de Control de VIH, ITS, hepatitis virals i tuberculosis ha impulsat la realització de diversos convenis amb entitats, organitzacions, societats científiques, etc. que busquen promoure la sensibilització en estes matèries, la formació de diferents professionals sanitaris, l'elaboració de guies i documents d'interés, l'impuls al diagnòstic precoç o la lluita contra l'estigma i la discriminació, entre altres qüestions.
La salut i el medi ambient que ens envolta estan íntimament relacionats. La qualitat de l'aire que respirem o la qualitat sanitària de les aigües, per a consum o per a ús recreatiu, tenen una gran implicació en el nostre benestar i la nostra salut. Per eixe motiu, la qualitat i la salubritat del nostre entorn són vitals per a una bona salut.
Altres factors mediambientals que tenen efectes sobre la nostra salut són el fred i la calor extrema, els productes químics perillosos, alguns agents físics com a camps electromagnètics, radiacions ionitzants (radó) i soroll, o determinats agents biològics (Legionel·la i vectors transmissors de malaltia). La prevenció i control de riscos associats a l'exposició a tots ells també són tasques principals de la sanitat ambiental.
Per part seua, els perills que el canvi climàtic suposa per a la nostra salut són de naturalesa diversa i mundial, i van des de l'augment del risc de fenòmens meteorològics extrems fins a modificacions de la dinàmica de les malalties infeccioses.
Existeix una relació directa entre salut i treball. Es fa necessari, per tant, establir una "vigilància de la salut dels treballadors". La vigilància de les lesions i malalties professionals consisteix en el control sistemàtic i continu dels episodis relacionats amb la salut en la població activa amb la finalitat de previndre i controlar els riscos professionals, així com les lesions i malalties associades a ells. Un exemple destacat de tot això és el cas de l'exposició a l'amiant (asbestos).
Les funcions i actuacions en Sanitat Exterior es recullen en la normativa nacional, sent una competència exclusiva de l'Estat.
Quant a la normativa internacional aplicable, el Reglament Sanitari Internacional-2005 (RSI-2005), té la finalitat i l'abast de previndre la propagació internacional de malalties, controlar-la i donar-li una resposta proporcionada i restringida als riscos per a la salut pública, evitant interferències innecessàries amb el trànsit i el comerç internacionals.Per a això (Estats Part) i altres de caràcter general.
Principals àrees d'actuació:
La Medicina Transfusional és una activitat bàsica del Sistema Sanitari que contribuïx a la millora de la salut i qualitat de vida de gran nombre de pacients.
La necessitat de transfusió és un fet permanent dins de les mesures terapèutiques aplicades en l'activitat assistencial.
La seua importància vital ha determinat la necessitat de desenvolupar una estructura sòlida amb Centres i Serveis de Transfusió Sanguínia en les Comunitats Autònomes, configurant una autèntica Xarxa Transfusional a Espanya, i un Sistema Nacional per a la Seguretat Transfusional.
Es desenvolupen periòdicament nous Acords i Recomanacions, tant nacionals com internacionals, s'organitzen Jornades i Esdeveniments de diferent naturalesa, i es presenten Informes i Publicacions, així com un apartat de Novetats.
Si et sorgeixen dubtes i desitges ampliar la informació sobre un tema específic, comptes amb un ampli nombre d'enllaços d'interés a organismes oficials, societats científiques, etc. I si t'animes a donar sang, és molt fàcil trobar les indicacions per a fer-ho en la teua Comunitat Autònoma (donar sang).
La qualitat assistencial constituïx el marc estratègic que orienta la planificació, avaluació i millora de l'atenció sanitària, garantint estàndards comuns en tots els seus nivells.
La Subdirecció General de Qualitat Assistencial , integrada en la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut, té com a missió impulsar la millora contínua de la qualitat, la seguretat i l'equitat en el Sistema Nacional de Salut.
Entre les seues funcions destaquen:
Tot això amb un enfocament en la reducció de desigualtats, l'equitat en salut i la coordinació amb altres organismes i institucions.
Seleccione la comunitat autònoma corresponent a la seua província
Ministeri de Sanitat
Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut