La insolvència o concurs de creditors

Poden ser declarats en concurs tots els deutors, ja siguen persones físiques o jurídiques sempre que tinguen personalitat jurídica i hi haja dues o més creditors.

El concurs pot ser sol·licitat pel deutor, pels creditors i, en el supòsit de concurs consecutiu, després d'intentar sense èxit l'acord extrajudicial de pagaments, el mediador.

Si el deutor és persona jurídica, la legitimació per a instar el concurs, l'ostenta l'òrgan d'administració o liquidació, i també s'atribuïx als socis, membres o integrants que siguen personalment responsables dels deutes socials.

Si es tracta del concurs d'una herència, la legitimació l'ostenten els creditors del deutor mort, els hereus del deutor mort i l'administrador de l'herència.

En el cas del deutor, la Llei Concursal li imposa el deure de sol·licitar-lo dins dels dos mesos següents a la data en la qual haguera conegut o hagut de conéixer la insolvència.

Si la sol·licitud la formula el deutor, el concurs es qualifica com a concurs voluntari. Si la sol·licitud la presenten els creditors el concurs es qualifica com a necessari.

El concurs pot sol·licitar-se quan el deutor es troba en estat d'insolvència i la Llei la defineix dient que es troba en aquest estat "el deutor que no puga complir regularment les seues obligacions exigibles, però distingeix entre insolvència actual i imminent.

Si el concurs és voluntari, el deutor ha de provar a més el seu endeutament, i en el cas de concurs necessari, el sol·licitant ha d'acreditar els fets en què fonamente la seua sol·licitud.

Si la sol·licitud la formula el creditor, ha de fundar-la en un títol pel qual s'haja despatxat execució o constrenyiment sense que de l'embargament resultaren béns lliures bastants per al pagament (embargament infructuós), o en alguna de les circumstàncies següents: (i) el sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions; (ii) l'existència d'embargaments per execucions pendents que afecten d'una manera general al patrimoni del deutor; (iii) l'alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa de béns; (iv) l'incompliment generalitzat d'obligacions tributàries, obligacions de Seguretat Social o de pagament d'obligacions laborals, en els tres mesos anteriors a la declaració de concurs.

• Si la sol·licitud la present el deutor, serà competent el Jutjat del Mercantil del centre dels interessos principals.
• Si la sol·licitud la presenta un creditor, s'establix un fur electiu si el deutor té el domicili a Espanya (i no coincideixen centre d'interessos principals i domicili), podent el creditor optar entre el Jutjat del Mercantil del centre d'interessos principals i el del domicili.
• Si el deutor és persona jurídica es presumeix que el centre d'interessos principals es troba en el lloc del domicili social i es declara ineficaç el canvi de domicili efectuat en els sis mesos anteriors a la sol·licitud del concurs.

Si el jutge estima acreditada la insolvència, dictarà acte declarant el concurs que indicarà:

• El seu caràcter voluntari o necessari del concurs,
• Efectes sobre les facultats d'administració o disposició del deutor respecte del seu patrimoni,
• Nomenament d'administradors concursals,
• Mesures cautelars per a assegurar la conservació del patrimoni fins a l'acceptació dels administradors concursals,
• I crida als creditors perquè comuniquen els seus crèdits.

L'acte de declaració de concurs ha de publicar-se

• En el Registro Público Concursal,
• L'extracte del mateix es publicarà, amb la major urgència i de manera gratuïta, en el “Boletín Oficial del Estado”, i contindrà les dades indispensables per a la identificació del concursat.

Efectes personals sobre el deutor

El concurs de creditors produïx els següents efectes en relació amb la persona del deutor:

• Possibilitat d'imposar restriccions als seus drets i llibertats.
• Així mateix, el concurs pot donar lloc a la inhabilitació del concursat. El Jutge pot acordar esta inhabilitació en la sentència de qualificació.

A més, el Jutge podrà adoptar alguna de les següents mesures:

• Pot intervendre les comunicacions del deutor. Estes intervencions han de comptar amb garantia del secret dels continguts que siguen aliens a l'interés del concurs.
• El deure de residència del deutor en la població on tinga el seu domicili
• L'entrada en el domicili del deutor i el seu registre.

Efectes patrimonials sobre el deutor

En cas de ser un concurs voluntari:

• El deutor conservarà les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, quedant sotmés l'exercici d'aquestes a la intervenció dels administradors concursals, mitjançant la seua autorització o conformitat.

En cas de ser un concurs necessari:

• Se suspendrà l'exercici pel deutor de les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, sent substituït pels administradors concursals.
• No obstant això, el Jutge podrà acordar la suspensió en cas de concurs voluntari o la mera intervenció quan es tracte de concurs necessari.

Si el deutor és persona jurídica, es mantenen els òrgans d'aquesta, llevat que s'òbriga la fase de liquidació, que comporta el cessament dels administradors o liquidadors.

Efectes sobre els creditors

Principal efecte de la declaració de concurs sobre els creditors:

• Suposa que declarat el concurs, tots els creditors que intervenguen, qualsevol que siga la seua nacionalitat i domicili, passen a integrar-se en la massa passiva del concurs, excepte les excepcions previstes en la Llei.

Quant als processos declaratius en tràmit:

• Podran continuar-se fins a sentència, llevat que el jutge del concurs acorde l'acumulació al concurs, d'aquells que siguen la seua competència, sempre que es troben en primera instància i la seua resolució tinga transcendència fonamental per a la formació de l'inventari o la llista de creditors.

Quant a nous judicis declaratius que siguen competència del jutge del concurs:

• Els jutges civils o social davant els quals s'interpose la demanda, han d'abstindre's de conéixer.

Quant a les execucions després de la declaració de concurs:

• No poden iniciar-se execucions singulars, judicials i extrajudicials, ni constrenyiments administratius i tributaris, que es dirigisquen contra el patrimoni del deutor. Les execucions que es trobaven en tramitació queden en suspens.

Quant a les execucions de garanties reals sobre béns necessaris per a l'activitat professional o empresarial del deutor:

• La Llei Concursal les sotmet a un termini d'espera. Això suposa que:
  • No es podrà iniciar una nova.
  • Les que estan en tràmit queden en suspens fins que s'aprove un conveni o transcórrega un any des de la declaració de concurs sense que s'haguera produït l'obertura de la liquidació.

Efectes sobre els contractes

Quant als contractes amb obligacions recíproques:

• La declaració de concurs no afecta, en principi, a la vigència d'estos contractes amb prestacions recíproques pendents de compliment per totes dues parts.
• No obstant això, en interés del concurs i amb garanties per al dret de la contrapart, s'admet que el jutge puga resoldre el contracte i, per descomptat, sempre que no existisca una causa normal de resolució.

Quant als contractes en matèria social:

• La Llei Concursal atribuïx al jutge del concurs la competència per a conéixer de les relacions laborals en què siga ocupador el concursat, quan complisca els següents punts:
  • Una vegada presentada la sol·licitud de declaració de concurs,
  • De la tramitació dels expedients de modificació substancial de les condicions de treball i
  • De suspensió o extinció col·lectives de les relacions laborals en què siga ocupador el concursat.

Efectes sobre els actes perjudicials per a la massa activa: l'acció rescissòria concursal

L'acció rescissòria concursal permet a l'administració concursal examinar els actes realitzats pel deutor en els dos anys anteriors a la declaració de concurs.

Són rescindibles els actes perjudicials per a la massa activa realitzats en aquest període, sense que siga necessària intenció fraudulenta.

La legitimació activa per a l'exercici de l'acció rescissòria l'ostenta:

• L'administració concursal,
• I subsidiàriament els creditors.

La Llei Concursal configura al jutge del concurs com a òrgan rector del procediment. El Jutge s'ajuda en l'administració concursal a la qual se li encomana la gestió del concurs.

La Llei Concursal dedica el Títol II a l'administració concursal. En ella regula:

• Les condicions subjectives per al seu nomenament,
• El règim d'incapacitats, incompatibilitats i prohibicions,
• L'acceptació del càrrec: Haurà de fer-se en el termini dels cinc dies següents a la seua comunicació, havent de comunicar en cas de persona jurídica, la persona física que haja de representar-la. Si es tracta d'advocat, auditor, economista o titulat mercantil, haurà de designar un domicili en el territori on el jutge del concurs exercisca la seua jurisdicció.
• Les principals funcions de l'administració concursal consisteixen:
  • Acompanyar al deutor en cas d'intervenció o substituir-lo quan haja sigut suspés en l'exercici de les seues facultats d'administració i disposició.
  • A redactar l'informe, al qual hauran d'unir-se l'inventari de la massa activa i la llista de creditors.

Una de les funcions principals de l'administració concursal és:

Una de les funcions principals de l'administració concursal és determinar l'actiu i el passiu del concurs:

• Els béns i drets que integren el patrimoni del concursat, i
• Els deutes i obligacions.

Per a elaborar aquest informe, l'administració concursal compte:

• amb la documentació aportada pel deutor, i
• amb la informació que li proporcionen els creditors a través del tràmit de comunicació de crèdits.

No comunicar un crèdit no impedeix que este siga reconegut, sempre que aparega en els llibres o documents del deutor o conste d'una altra forma en el concurs. No obstant això, si la comunicació es fa tard, el crèdit pot quedar relegat i passar a tindre la condició de subordinat.