Pràctiques comercials abusives

En primer lloc, cal distingir entre pràctiques comercials deslleials i la inclusió de clàusules abusives en els contractes.

Les pràctiques comercials deslleials són tot acte, conducta o manifestació comercial (inclosa la publicitat i la comercialització) que un empresari realitza en la seua relació amb els consumidors que siga objectivament contrari als requisits de diligència professional i de bona fe.

S'inclouen en esta noció dos grans tipus de pràctiques comercials deslleials:

• Pràctiques enganyoses, ja siga per acció (donar informació falsa) o per omissió (ocultar informació important).
• Pràctiques agressives per a forçar-te a comprar.

Tals pràctiques afecten del comportament i decisió dels consumidors als quals es dirigeixen, podent provocar que aquests adopten decisions de consum que en condicions adequades d'informació i claredat no haurien adoptat.

Estes pràctiques comercials són deslleials “en tot cas i en qualsevol circumstància” i algunes d'elles són:

• Pràctiques enganyoses sobre codis de conducta o altres distintius de qualitat com afirmar l'empresari que està adherit a un codi de conducta sense ser cert o l'exhibició d'un segell de confiança o de qualitat o d'un distintiu equivalent, sense haver obtingut la necessària autorització.
• Pràctiques cimbell i pràctiques promocionals enganyoses com la denominada “oferta buida” en la qual l'empresari, després de promocionar un bé o un servei a un preu determinat, normalment molt competitiu, amb la finalitat d'atraure als consumidors, no disposa de les existències suficients per a atendre la demanda previsible; o aquella consistent a oferir un premi a un consumidor de manera automàtica, si després eixe premi no s'entrega.
• Pràctiques enganyoses sobre la naturalesa i propietats dels béns o serveis, la seua disponibilitat i els serveis postvenda com proclamar falsament que un bé o servei pot curar malalties, disfuncions o malformacions.
• Pràctiques de venda piramidal com crear, dirigir o promocionar un pla de venda piramidal en el qual el consumidor o usuari realitze una contraprestació a canvi de l'oportunitat de rebre una compensació derivada fonamentalment de l'entrada d'altres consumidors o usuaris en el pla, i no de la venda o subministrament de béns o serveis.
• Pràctiques enganyoses per confusió com promocionar un bé o servei similar al comercialitzat per un determinat empresari o professional per a induir de manera deliberada al consumidor o usuari a creure que el bé o servei procedeix d'este empresari o professional, no sent cert.
• Pràctiques comercials encobertes com incloure informació en els mitjans de comunicació per a promocionar un bé o servei, pagant l'empresari per aquesta promoció, sense que quede clarament especificat en el contingut o mitjançant imatges i sons clarament identificables per al consumidor que es tracta d'un contingut publicitari.
• Altres pràctiques enganyoses com presentar els drets que atorga la legislació als consumidors o usuaris com si foren una característica distintiva de l'oferta de l'empresari o professional; transmetre informació inexacta o falsa sobre les condicions de mercat o sobre la possibilitat de trobar el bé o servei, amb la intenció d'induir al consumidor o usuari a contractar-lo en condicions menys favorables que les condicions normals de mercat.
• Pràctiques agressives per coacció com fer creure al consumidor o usuari que no pot abandonar l'establiment de l'empresari o el local fins a haver contractat, llevat que aquesta conducta siga constitutiva d'infracció penal.
• Pràctiques agressives per assetjament com realitzar visites en persona al domicili del consumidor o usuari, ignorant les seues peticions perquè l'empresari abandone la seua casa o no torne a personar-se en ella.
• Pràctiques agressives en relació amb els menors com incloure en la publicació una exhortació directa els xiquets perquè convencen als adults que els compren o contracte en els béns o serveis anunciats.
• Altres pràctiques agressives com informar expressament del consumidor o usuari que el treball o el manteniment de l'empresari o professional corren perill si el consumidor o usuari no contracta el bé o servei.

Les clàusules abusives són totes aquelles estipulacions no negociades individualment, sinó imposades per l'empresari sense que puguen ser discutides, així com totes aquelles pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe, causen, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important en els drets i obligacions de les parts que es deriven del contracte.

Les clàusules abusives dels contractes seran nul·les de ple dret i es tindran per no posades.

Només un jutge pot declarar la nul·litat de les clàusules abusives incloses en el contracte, el qual continuarà sent obligatori per a les parts sempre que puga subsistir sense aquestes clausulas.

En tot cas seran clàusules abusives les que:

• Vinculen el contracte a la voluntat de l'empresari com aquelles que prevegen la pròrroga automàtica d'un contracte de duració determinada si el consumidor i usuari no es manifesta en contra, fixant una data límit que no permeta de manera efectiva al consumidor i usuari manifestar la seua voluntat de no prorrogar-lo.
• Limiten els drets del consumidor i usuari com l'exclusió o limitació de manera inadequada dels drets legals del consumidor i usuari per incompliment total o parcial o compliment defectuós de l'empresari
• Determinen la falta de reciprocitat en el contracte com la imposició d'obligacions al consumidor i usuari per al compliment de tots els seus deures i contraprestacions, encara que l'empresari no haguera complit els seus o la retenció de quantitats abonades pel consumidor i usuari per renúncia, sense contemplar la indemnització per una quantitat equivalent si renuncia l'empresari
• Imposen al consumidor i usuari garanties desproporcionades al risc assumit o li imposen indegudament la càrrega de la prova en els casos en què hauria de correspondre a l'altra part contractant.
• Resulten desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contracte, com la imposició al consumidor de les despeses de documentació i tramitació que per llei corresponga a l'empresari.
• Contravinguen les regles sobre competència i dret aplicable com la previsió de pactes de submissió expressa a Jutge o Tribunal diferent del que corresponga al domicili del consumidor i usuari, al lloc del compliment de l'obligació o aquell en què es trobe el bé si aquest fóra immoble.

El llistat complet està recollit en els articles 85 a 90 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, l'enllaç del qual figura a continuació.