Pràctiques comercials abusives

En primer lloc, cal distingir entre pràctiques comercials deslleials i la inclusió de clàusules abusives en els contractes.

Les pràctiques comercials deslleials són tot acte, conducta o manifestació comercial (inclosa la publicitat i la comercialització) que un empresari realitza en la seva relació amb els consumidors que sigui objectivament contrari als requisits de diligència professional i de bona fe.

S'inclouen en aquesta noció dos grans tipus de pràctiques comercials deslleials:

• Pràctiques enganyoses, ja sigui per acció (donar informació falsa) o per omissió (ocultar informació important).
• Pràctiques agressives per a forçar-te a comprar.

Tals pràctiques afecten del comportament i decisió dels consumidors als quals es dirigeixen, podent provocar que aquests adoptin decisions de consum que en condicions adequades d'informació i claredat no haurien adoptat.

Aquestes pràctiques comercials són deslleials “en tot cas i en qualsevol circumstància” i algunes d'elles són:

• Pràctiques enganyoses sobre codis de conducta o altres distintius de qualitat com afirmar l'empresari que està adherit a un codi de conducta sense ser cert o l'exhibició d'un segell de confiança o de qualitat o d'un distintiu equivalent, sense haver obtingut la necessària autorització.
• Pràctiques cimbell i pràctiques promocionals enganyoses com la denominada “oferta buida” en la qual l'empresari, després de promocionar un bé o un servei a un preu determinat, normalment molt competitiu, amb la finalitat d'atreure als consumidors, no disposa de les existències suficients per a atendre la demanda previsible; o aquella consistent a oferir un premi a un consumidor de manera automàtica, si després aquest premi no es lliura.
• Prácticas engañosas sobre la naturaleza y propiedades de los bienes o servicios, su disponibilidad y los servicios posventa como proclamar falsamente que un bien o servicio puede curar enfermedades, disfunciones o malformaciones.
• Pràctiques de venda piramidal com crear, dirigir o promocionar un pla de venda piramidal en el qual el consumidor o usuari realitzi una contraprestació a canvi de l'oportunitat de rebre una compensació derivada fonamentalment de l'entrada d'altres consumidors o usuaris en el pla, i no de la venda o subministrament de béns o serveis.
• Pràctiques enganyoses per confusió com promocionar un bé o servei similar al comercialitzat per un determinat empresari o professional per a induir de manera deliberada al consumidor o usuari a creure que el bé o servei procedeix d'aquest empresari o professional, no sent cert.
• Pràctiques comercials encobertes com incloure informació en els mitjans de comunicació per a promocionar un bé o servei, pagant l'empresari per aquesta promoció, sense que quedi clarament especificat en el contingut o mitjançant imatges i sons clarament identificables per al consumidor que es tracta d'un contingut publicitari.
• Altres pràctiques enganyoses com presentar els drets que atorga la legislació als consumidors o usuaris com si fossin una característica distintiva de l'oferta de l'empresari o professional; transmetre informació inexacta o falsa sobre les condicions de mercat o sobre la possibilitat de trobar el bé o servei, amb la intenció d'induir al consumidor o usuari a contractar-lo en condicions menys favorables que les condicions normals de mercat.
• Pràctiques agressives per coacció com fer creure al consumidor o usuari que no pot abandonar l'establiment de l'empresari o el local fins a haver contractat, tret que aquesta conducta sigui constitutiva d'infracció penal.
• Pràctiques agressives per assetjament com realitzar visites en persona al domicili del consumidor o usuari, ignorant les seves peticions perquè l'empresari abandoni la seva casa o no torni a personar-se en ella.
• Pràctiques agressives en relació amb els menors com incloure en la publicació una exhortació directa els nens perquè convencin als adults que els comprin o contracte en els béns o serveis anunciats.
• Altres pràctiques agressives com informar expressament del consumidor o usuari que el treball o el manteniment de l'empresari o professional corren perill si el consumidor o usuari no contracta el bé o servei.

Les clàusules abusives són totes aquelles estipulacions no negociades individualment, sinó imposades per l'empresari sense que puguin ser discutides, així com totes aquelles pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe, causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important en els drets i obligacions de les parts que es derivin del contracte.

Les clàusules abusives dels contractes seran nul·les de ple dret i es tindran per no posades.

Només un jutge pot declarar la nul·litat de les clàusules abusives incloses en el contracte, el qual continuarà sent obligatori per a les parts sempre que pugui subsistir sense aquestes clausulas.

En tot cas seran clàusules abusives les que:

• Vinculin el contracte a la voluntat de l'empresari com aquelles que prevegin la pròrroga automàtica d'un contracte de durada determinada si el consumidor i usuari no es manifesta en contra, fixant una data límit que no permeti de manera efectiva al consumidor i usuari manifestar la seva voluntat de no prorrogar-lo.
• Limitin els drets del consumidor i usuari com l'exclusió o limitació de manera inadequada dels drets legals del consumidor i usuari per incompliment total o parcial o compliment defectuós de l'empresari
• Determinin la falta de reciprocitat en el contracte com la imposició d'obligacions al consumidor i usuari per al compliment de tots els seus deures i contraprestacions, encara que l'empresari no hagués complert els seus o la retenció de quantitats abonades pel consumidor i usuari per renúncia, sense contemplar la indemnització per una quantitat equivalent si renuncia l'empresari
• Imposin al consumidor i usuari garanties desproporcionades al risc assumit o li imposin indegudament la càrrega de la prova en els casos en què hauria de correspondre a l'altra part contractant.
• Resultin desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contracte, com la imposició al consumidor de les despeses de documentació i tramitació que per llei correspongui a l'empresari.
• Contravinguin les regles sobre competència i dret aplicable com la previsió de pactes de submissió expressa a Jutge o Tribunal diferent del que correspongui al domicili del consumidor i usuari, al lloc del compliment de l'obligació o aquell en què es trobi el bé si aquest fos immoble.

El llistat complet està recollit en els articles 85 a 90 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, l'enllaç del qual figura a continuació.