Adquisició de la nacionalitat

La nacionalitat és el vincle jurídic que uneix a la persona amb l'estat i té la doblegui vessant de ser un dret fonamental i constituir l'estatut jurídic de les persones.

Es el procedimiento mediante el cual un ciudadano extranjero (sea o no de Estado Miembro de la UE) adquiere la nacionalidad española.

Conforme a l'ordenament espanyol, és possible adquirir la nacionalitat espanyola per quatre vies diferents:

• Per opció.
• Per carta de naturalesa.
• Per residència.
• Per possessió d'estat.

La legitimació per a sol·licitar la nacionalitat espanyola és molt àmplia i té la particularitat que es permet formular sol·licitud als majors de 14 anys i menors de 18 amb la mera assistència del seu representant legal.

Totes les vies de naturalització conclouen amb la inscripció de l'interessat/a en el Registre Civil espanyol. Tal inscripció és el títol que habilita per a l'expedició de DNI i passaport espanyols.

En línies generals, porta causa dels vincles familiars pròxims de la persona interessada amb ciutadans espanyols.

Així, poden optar a la nacionalitat espanyola els qui estiguin o hagin estat subjectes a la pàtria potestat d'un espanyol, aquelles persones el pare o la mare de les quals hagués estat espanyol i nascut a Espanya i els adoptats majors de divuit anys.

És un procediment senzill que es tramita davant els Registres Civils. La persona interessada ha d'acreditar documentalment la seva relació de parentiu amb el ciutadà/a espanyol.

La Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de Memòria Històrica, va regular un procediment especial per a adquirir la nacionalitat espanyola per opció, beneficiant així als descendents d'espanyols que es van exiliar durant la Guerra Civil espanyola i durant la dictadura.

Per part seva, la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, contempla un nou procediment especial, en virtut del qual podran adquirir la nacionalitat espanyola per opció els nascuts fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols, i que, com a conseqüència d'haver sofert exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual, haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola, els fills i filles nascuts en l'exterior de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de l'entrada en vigor de la Constitució de 1978 i els fills i filles majors d'edat d'aquells espanyols als qui els va ser reconeguda la seva nacionalitat d'origen en virtut del dret d'opció d'acord al que es disposa en la present llei o en la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

Té caràcter graciable, és a dir, s'atorga discrecionalment pel Govern mitjançant Reial decret.

En aquest cas, la persona interessada haurà d'acreditar que concorren circumstàncies excepcionals perquè la nacionalitat li sigui concedida. L'apreciació de les circumstàncies excepcionals al·legades no se subjecta a les normes generals de procediment administratiu i la seva valoració és individualitzada. Les circumstàncies excepcionals en les quals els interessats donen suport a la seva sol·licitud són d'índole molt variada: culturals, esportives, científiques, solidàries, etc.

Encara que es tracta d'una via excepcional de naturalització, la Llei 12/2015, de 24 de juny, ha configurat un procediment especial per a concedir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa als sefardites originaris d'Espanya. Igual que la Llei 52/2007 té un fonament històric i la seva particularitat radica en el fet que les circumstàncies excepcionals no són lliures, sinó que és la pròpia Llei la que les defineix. De tal manera, els que pretenen acollir-se a la mateixa, han d'acreditar documentalment –entre altres extrems- el seu origen sefardita i la seva especial vinculació actual amb Espanya.

És, sens dubte, el procediment de naturalització al qual acudeixen més estrangers/as. Aquesta forma d'adquisició de la nacionalitat exigeix la residència de la persona interessada a Espanya durant el temps i en les condicions legalment previstes. És a dir, el seu fonament és el vincle físic

Aquesta manera de naturalització és reglat i se subjecta a un procediment administratiu específic i molt detallat al llarg del qual es valoren els tres requisits o condicions que ha d'acreditar la persona interessada:

• Residència legal, continuada i immediatament anterior a la petició. Aquesta residència ha de tenir diferent durada en funció de la nacionalitat o circumstàncies personals de la persona interessada. Els únics títols vàlids perquè la residència sigui legal a l'efecte de còmput per a adquisició de la nacionalitat són les autoritzacions o permisos de residència prevists en la legislació d'estrangeria.
• Bona conducta cívica. Es justificarà amb l'aportació del certificat d'antecedents penals del país d'origen i amb els informes que expedeixin les autoritats competents espanyoles.
• Integració en la societat espanyola. En l'actualitat, l'acreditació de la integració està molt objetivizada ja que consisteix en la superació d'unes proves administrades per l'Institut Cervantes. Les proves consisteixen en la valoració del coneixement i maneig de l'espanyol i en els coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya. Interessa assenyalar que estan exempts de les proves d'idioma espanyol els nacionals de països de parla hispana que figuren en l'apartat 5 de l'article 6 del Reial decret 1004/2015, de 6 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regula el procediment per a l'adquisició de la nacionalitat espanyola per residència, així com en l'apartat 2 de l'article 10 de l'Ordre JUS/1625/2016, de 30 de setembre, sobre la tramitació dels procediments de concessió de la nacionalitat espanyola per residència.

Els terminis de residència legal són els següents:

• Deu anys: termini general.
• Cinc anys: per a la concessió de la nacionalitat espanyola a aquelles persones que hagin obtingut la condició de refugiat
• Dos anys: per als nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones d'origen sefardita.
• Un any: a) el que hagi nascut en territori espanyol, b) el que no va exercir degudament el seu dret a adquirir la nacionalitat espanyola per opció, c) el que hagi estat subjecte legalment a la tutela, guarda o acolliment d'un ciutadà o institució espanyols durant dos anys consecutius, fins i tot si continuare en aquesta situació en el moment de la sol·licitud, d) el que, en el moment de la sol·licitud, porti un any casat amb un espanyol o espanyola i no estigui separat legalment o de fet, e) el vidu o vídua d'espanyola o espanyol, si en el moment de la mort del cònjuge no estaven separats, de fet o judicialment, f) el nascut fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, sempre que tots ells originàriament haguessin estat espanyols.

En les tres maneres de naturalització citats (opció, carta de naturalesa i residència), s'han de complir tres requisits finals:

• Jurament o promesa de fidelitat al Rei i obediència a la Constitució i a les lleis.
• Declaració de renúncia a l'anterior nacionalitat. No compliran aquest requisit els nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial i Portugal ni tampoc els sefardites originaris d'Espanya
• Inscripció de l'adquisició de la nacionalitat en el Registre Civil espanyol.

És una manera poca freqüent d'adquisició de la nacionalitat basat en el fet que la persona interessada hagi posseït i utilitzat aquesta nacionalitat durant deu anys. Els requisits són que la persona interessada obri de bona fe en la possessió i utilització de la nacionalitat espanyola i que existeixi un títol de nacionalitat inscrit en el Registre Civil, encara que tal títol s'anul·li.

La inscripció de nacionalitat és l'assentament registral estès per l'Encarregat/a del Registre Civil al marge de la inscripció principal de naixement. En la pràctica registral, quan algú adquireix la nacionalitat espanyola, s'estén una inscripció de naixement i al marge es fa constar la data i manera d'adquisició de la nacionalitat espanyola.