Anar al contingut

Organització de l'Administració General de l'Estat

Versió en lectura fàcil

La lectura fàcil és un format que simplifica la informació perquè tots puguen llegir-la i comprendre-la, incloses les persones amb dificultats de comprensió.

© Logotipo europeo de lectura fácil:
Inclusion Europe. Más información:

Com s'organitza l'Administració General de l'Estat

L'Administració General de l'Estat té:

  • L'Organització Central.
    És a dir, els Ministeris.
  • L'Organització Territorial.
    Com les Delegacions de Govern.
  • L'Administració General de l'Estat en l'exterior.
    Com les ambaixades.

Organització central de l'Administració General de l'Estat

Els directoris i
organigrames donen
informació sobre com s'organitza
una organització i
quins són els seus
departaments i seccions.

Els òrgans són
departaments o parts d'un
organisme que actuen en
nom d'eixe organisme en
determinades funcions.

Les competències són les
funcions i responsabilitats
que té un organisme
o una organització.

Ministeris

L'Administració General de l'Estat s'organitza en Presidència del Govern i Ministeris.

Ara mateix hi ha 22 ministeris.

Accedir als seus directoris i organigrames.

Cada ministeri s'encarrega d'un tema.

Per exemple, la justícia o l'economia.

També poden uns altres existir òrgans que no formen part del ministeri però estan relacionats amb ell.

El nombre de ministeris i de secretaries d'Estat, els seus noms i les seues competències es decideixen amb un Reial decret del President del Govern.

Este Real Decreto se publica en el Boletín Oficial del Estado, que también se llama BOE.

L'activitat administrativa
són totes les decisions,
plans, programes, normes i
accions que desenvolupen les
administracions públiques
per a fer el seu treball.

Els òrgans són
departaments o parts d'un
organisme que actuen en
nom d'eixe organisme en
determinades funcions.

Secretaries d'Estat i Secretaries Generals

En els Ministeris, poden existir Secretaries d'Estat i Secretaries Generals.

Estas secretarías se encargan de gestionar una parte de la actividad administrativa del ministerio.

De les Secretaries depenen alguns òrgans directius.

Ejemplo de la estructura de un Ministerio y sus secretarías

Exemple d'estructura d'un ministeri amb un arbre que part del Ministeri de Sanitat, a la dreta Gabinet i davall, a identica altura, secretària d'estat de sanitat, secretària general de salut digital i sistemes d'informació per al Sistema Nacional de Salut i Secretària d'Estat de Sanitat

Sotssecretaries i Secretaria General Tècnica

Els Ministeris tenen sempre una Sotssecretaria i una Secretaria General Tècnica per a la gestió de serveis comuns.

La Secretaria General Tècnica depén de la Sotssecretaria.

Exemple de l'estructura d'una Sotssecretaria

Ejemplo de estructura de una subsecretaría con un árbol que parte de la subsecretaría de sanidad, a su derecha, gabinete técnio, y debajo tres columnas. La primera, de arriba a abajo, está conformada por la secretaría general técnica, la vicesecretaría general técnica, la subdivisión general de normativa, la subdivisión general de recursos y relaciones con la admistración de justicia y la subdivisión general de relaciones internacionales y publicaciones. La segunda columna, de arriba a abajo, está compuesta por la subdirección de recursos humanos y inspección de servicios, la subdirección general de asuntos generales y económico-presupuestarios, la subdirección geenral de atención al ciudadano y la división de tecnología de la información. La tercera, de arriba a abajo, cuenta con la abogacía del estado en el departamento y la intervención delegada de la intervención general de la adminstración del estado en el departamento

Els òrgans són
departaments o parts d'un
organisme que actuen en
nom d'eixe organisme en
determinades funcions.

Les competències són les
funcions i responsabilitats
que té un organisme
o una organització.

Direccions Generals i Subdireccions Generals

Les Direccions Generals són els òrgans que gestionen una àrea o diverses àrees que funcionen igual.

S'organitzen en Subdireccions Generals.

Una Direcció General reparteix les seues competències i responsabilitats en diverses Subdireccions Generals.

Exemples de l'estructura d'algunes Direccions Generals

Ejemplos de cuatro direcciones generales. De izquierda a derecha y de arriba a abajo, dirección general de salud pública, conformada, de arriba a abajo, por la subdireción general de sanidad exterior, el centro de coordinación de alertas y emergencias sanitariaas, la subdirección general de promoción, prevención y calidad y la subdirección general de sanidad ambiental y salud laboral. La segunda, la dirección general de ordenación profesional, cuenta, de arriba a abajo, con la subdirección general de formación y orientación profesional y la subdirección general de cohesión y alta inscripción del sistema nacional de salud. La tercera, dirección general de cartera común de servicios del sistema nacional de salud y farmacia, tiene, de arriba a abajo, a la subdirección general de farmacia y a la subdirección general de cartera de servicios del sistema nacional de salud y fondos de compensación. Y la cuarta, la delegación del gobierno para el plan nacional sobre drogas, está formada, de arriba a abajo, por la subdireción general de coordinación de programas, la subdirección general de relaciones institucionales y la subdirección general de gestión

Organització Territorial de l'Administració General de l'Estat

L'Administració General de l'Estat té 2 òrgans directius en la seua organització territorial:

  • Els Delegats del Govern en les Comunitats Autònomes, que actuen com a Sotssecretaris.
  • Els Subdelegats del Govern a les províncies, que actuen com a subdirectors generals.

La seu d'una organització
o administració és l'edifici
on està censat.

Un Estatut d'Autonomia
és una llei que indica les
competències d'una
comunitat autònoma en
concret. Per exemple, l'Estatut
d'Autonomia d'Aragó
o de Catalunya.

Delegacions del Govern

Hi ha una Delegació de Govern en cada Comunitat Autònoma.

Les seues funcions són:

  • Dirigir i supervisar els serveis de l'Administració General de l'Estat i dels seus Organismes públics en la seua Comunitat Autònoma.
  • Representar al Govern en la seua Comunitat Autònoma.

Tenen la seua seu a la ciutat on està el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma.

Encara que el Consell de Ministres pot situar la seu en una altra ciutat.

Pot ser que l'Estatut d'Autonomia explique on ha d'estar la seu.

En este cas, ha de respectar-se el que diu l'Estatut d'Autonomia.

Subdelegacions del Govern i Direccions Insulars

Hi ha un Subdelegat del Govern en cada província de les Comunitats Autònomes amb diverses províncies.

També pot haver-hi un Subdelegat del Govern en les Comunitats Autònomes amb una sola província quan es necessite per:

  • la població del territori,
  • la quantitat de gestions
  • que es necessiten,
  • les seues característiques geogràfiques,
  • les seues característiques socials
  • les seues característiques econòmiques.

Hi ha un Director insular de l'Administració General de l'Estat a les illes de:

  • Menorca,
  • Eivissa i Formentera,
  • Lanzarote,
  • Fuerteventura,
  • La Palma,
  • el Ferro
  • i la Gomera.

Los Directores insulares dependen del Delegado del Gobierno de su Comunidad Autónoma o del Subdelegado del Gobierno de su provincia cuando exista este cargo.

Administració General de l'Estat en l'exterior

Existeixen persones que representen a l'Administració General de l'estat fora d'Espanya.

Es diuen ambaixadors i representants permanents davant Organitzacions internacionals i són els òrgans directius en l'Administració General en l'exterior.

Els ambaixadors i representants ha de complir les següents lleis i normes:

Normes de referència

Visita més pàgines en lectura fàcil