Informació bàsica sobre legislació

• Les fonts del Dret
• Entrada en vigor, derogació i irretroactivitat de les lleis
• Quines classes de normes existeixen?
• Què és una norma consolidada?
• AVÍS

Les fonts del Dret

Las fonts de l'ordenament jurídic espanyol són: la llei, el costum i els principis generals del dret (art. 1.1 de el Codi Civil ).

La jurisprudencia complementará el ordenamiento jurídico con la doctrina que, de modo reiterado, establezca el Tribunal Supremo al interpretar y aplicar la ley, la costumbre y los principios generales del derecho.

Las normas jurídicas contenidas en los tratados internacionales no serán de aplicación directa en España en tanto no hayan pasado a formar parte del ordenamiento interno mediante su publicación íntegra en el "Boletín Oficial del Estado".

Entrada en vigor, derogació i irretroactivitat de les lleis

Las leyes entrarán en vigor a los veinte días de su completa publicación en el «Boletín Oficial del Estado», si en ellas no se dispone otra cosa ( art. 2.1 Código Civil ).

Las lleis només es deroguen per altres posteriors. La derogació tindrà l'abast que expressament es disposi i s'estendrà sempre a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa matèria sigui incompatible amb l'anterior. Per la simple derogació d'una llei no recobren vigència les que aquesta hagués derogat. ( art. 2.2 Codi Civil ).

Las leyes no tendrán efecto retroactivo, si no dispusieren lo contrario ( art. 2.3 Código Civil ).

Quines classes de normes existeixen?

Se pot establir la següent classificació de les normes escrites:

1. La Constitució de 1978

2. Les Lleis

   • Lleis i disposicions del Govern amb rang de Llei: Reales Decretos-Llei i Reales Decretos-Legislativos.

   • Lleis de les Comunitats Autònomes.

3. Els Reglamentos

   • Reglamentos: Reials decrets, Ordres ministerials, Resolucions, Instruccions i Circulares.

   • Reglaments emanats dels Consells de Govern de les Comunitats Autònomes.

• La Constitució de 1978

  Es la màxima norma de l'ordenament jurídic espanyol i les altres normes es dicten en desenvolupament de la mateixa. Les normes existents amb anterioritat a la seva promulgació han hagut de ser adaptades als principis que la inspiren.

  La  Constitució  té dues parts:

  • La dogmàtica, en la qual es recullen els principis fonamentals que la inspiren.
  • La orgánica, en la que se explica la organización y el funcionamiento del sistema democrático español.

• Les Lleis

  Se poden fer les següents classificacions:

  Per font:

  • Lleis. Pueden ser emanades per:
    • les Corts Generals,
    • el Govern de la Nació
    • les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes. Són les normes que, tenint rang de llei ,han emanat del poder legislatiu que s'han donat les Comunitats Autònomes. El límit ve determinat per les competències pròpies de les mateixes, segons la Constitució i cada Estatut d'Autonomia. Tenen el mateix rang normatiu que les lleis ordinàries emanades per les Corts Generals. Entre ambdues no hi ha relació de jerarquia, sinó de competència.

  Per tipus:

  • Leyes Orgánicas: son las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución. 
     
    La aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte. 
     
    Un tipus de llei orgànica especial són els Estatuts d'Autonomia, ja que aquests tenen un procediment determinat per a la seva modificació i derogació.
  • Lleis ordinàries: són les que aprova el Ple del Parlament per majoria simple i no afecten a les matèries pròpies de les lleis orgàniques.
  • Reales Decretos-Leyes. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales,  que tomarán la forma de Decretos-leyes, y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Título I de la Constitución, al régimen de las Comunidades Autónomas ni al Derecho electoral general.
  • Decrets-lleis. Hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat per Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigués reunit, en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins d'aquest termini sobre la seva convalidació o derogació, per a això el reglament establirà un procediment especial i sumari. 
     
    Durante el termini establert a l'apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d'urgència.
  • Reales Decretos-Legislativos. Las Cortes Generales podrán delegar en el Gobierno la potestad de dictar normas con rango de ley sobre materias determinadas no incluidas en el artículo anterior.

  La delegació legislativa haurà d'atorgar-se mitjançant una llei de bases, quan el seu objecte sigui la formació de textos articulats o per una llei ordinària quan es tracti de refondre diversos textos legals en un solament.

  La delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de forma expressa per a matèria concreta i amb fixació del termini per al seu exercici. La delegació s'esgota per l'ús que d'ella faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's concedida de manera implícita o per temps indeterminat. Tampoc podrà permetre la subdelegació a autoritats diferents del propi Govern.

  Las leyes de bases delimitarán con precisión el objeto y alcance de la delegación legislativa y los principios y criterios que han de seguirse en su ejercicio. Los textos articulados que se elaboren en ningún caso superarán los límites establecidos por la ley de bases. Hay dos limitaciones concretas para las leyes de bases:

  • No podran autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases.
  • No podran facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu.

   

  La autorización para refundir textos legales determinará el ámbito normativo a que se refiere el contenido de la delegación, especificando si se circunscribe a la mera formulación de un texto único o si se incluye la de regularizar, aclarar y armonizar los textos legales que han de ser refundidos. Son los denominados textos refundidos.

  Sin perjuicio de la competència pròpia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules addicionals de control.

• Els Reglaments

  El exercici de la potestat reglamentària correspon al Govern, d'acord amb la Constitució i les lleis.

  Los reglamentos no podrán regular materias objeto de reserva de Ley ni infringir normas con dicho rango. Además, sin perjuicio de su función de desarrollo o colaboración con respecto a la Ley, no podrán tipificar delitos, faltas o infracciones administrativas, establecer penas o sanciones, así como tributos, cánones u otras cargas o prestaciones personales o patrimoniales de carácter público.

  Los reglaments s'ajustaran a les següents normes de competència i jerarquia:

  • Disposicions aprovades per Reial decret del President del Govern o de el Consell de Ministres  .
  • Disposicions aprovades per Ordre Ministerial.

   

  Ningún reglament podrà vulnerar preceptes d'un altre de jerarquia superior.

  Son nulas las resoluciones administrativas que vulneren lo establecido en un reglamento, aunque hayan sido dictadas por órganos de igual o superior jerarquía que el que lo haya aprobado.

Què és una norma consolidada?

Norma consolidada és aquella que integra en el seu text original totes les modificacions i correccions que ha tingut des del seu origen.

AVÍS

Los documents aquí recollits tenen únicament caràcter informatiu; només els publicats en el« Boletín Oficial de l'Estat» o continguts en certificacions emeses de conformitat amb la normativa vigent tenen caràcter d'autèntics.