Informació bàsica sobre legislació

• Les fonts del Dret
• Entrada en vigor, derogació i irretroactivitat de les lleis
• Quines classes de normes existixen?
• Què és una norma consolidada?
• AVÍS

Les fonts del Dret

Las fonts de l'ordenament jurídic espanyol són: la llei, el costum i els principis generals del dret (art. 1.1 de el Codi Civil ).

La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, establisca el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

Las normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d'aplicació directa a Espanya en tant no hagen passat a formar part de l'ordenament intern mitjançant la seua publicació íntegra en el "Boletín Oficial de l'Estat".

Entrada en vigor, derogació i irretroactivitat de les lleis

Las lleis entraran en vigor als vint dies de la seua completa publicació en el «Boletín Oficial de l'Estat», si en elles no es disposa una altra cosa ( art. 2.1 Codi Civil ).

Las lleis només es deroguen per altres posteriors. La derogació tindrà l'abast que expressament es dispose i s'estendrà sempre a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa matèria siga incompatible amb l'anterior. Per la simple derogació d'una llei no recobren vigència les que esta hagués derogat. ( art. 2.2 Codi Civil ).

Las leyes no tendrán efecto retroactivo, si no dispusieren lo contrario ( art. 2.3 Código Civil ).

Quines classes de normes existixen?

Se pot establir la següent classificació de les normes escrites:

1. La Constitución de 1978

2. Les Lleis

   • Lleis i disposicions del Govern amb rang de Llei: Reales Decretos-Llei i Reales Decretos-Legislativos.

   • Lleis de les Comunitats Autònomes.

3. Els Reglamentos

   • Reglamentos: Reials decrets, Ordes ministerials, Resolucions, Instruccions i Circulares.

   • Reglaments emanats dels Consells de Govern de les Comunitats Autònomes.

• La Constitució de 1978

  Es la màxima norma de l'ordenament jurídic espanyol i les altres normes es dicten en desenvolupament de la mateixa. Les normes existents amb anterioritat a la seua promulgació han hagut de ser adaptades als principis que la inspiren.

  La  Constitució  té dos parts:

  • La dogmàtica, en la qual s'arrepleguen els principis fonamentals que la inspiren.
  • La orgánica, en la que se explica la organización y el funcionamiento del sistema democrático español.

• Les Lleis

  Se poden fer les següents classificacions:

  Per font:

  • Lleis. Pueden ser emanades per:
    • les Corts Generals,
    • el Govern de la Nació
    • les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes. Són les normes que, tenint rang de llei ,han emanat del poder legislatiu que s'han donat les Comunitats Autònomes. El límit vé determinat per les competències pròpies de les mateixes, segons la Constitució i cada Estatut d'Autonomia. Tenen el mateix rang normatiu que les lleis ordinàries emanades per les Corts Generals. Entre les dos no hi ha relació de jerarquia, sinó de competència.

  Per tipus:

  • Leyes Orgánicas: son las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución. 
     
    La aprobación, modificación o derogación de las leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Congreso, en una votación final sobre el conjunto del proyecto. 
     
    Un tipus de llei orgànica especial són els Estatuts d'Autonomia, ja que estos tenen un procediment determinat per a la seua modificació i derogació.
  • Lleis ordinàries: són les que aprova el Ple del Parlament per majoria simple i no afecten a les matèries pròpies de les lleis orgàniques.
  • Reales Decretos-Leyes. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales,  que tomarán la forma de Decretos-leyes, y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Título I de la Constitución, al régimen de las Comunidades Autónomas ni al Derecho electoral general.
  • Decretos-leyes. Deberán ser inmediatamente sometidos a debate y votación de totalidad por Congreso de los Diputados, convocado al efecto si no estuviere reunido, en el plazo de los treinta días siguientes a su promulgación. El Congreso habrá de pronunciarse expresamente dentro de dicho plazo sobre su convalidación o derogación, para lo cual el reglamento establecerá un procedimiento especial y sumario. 
     
    Durante el plazo establecido en el apartado anterior, las Cortes podrán tramitarlos como proyectos de ley por el procedimiento de urgencia.
  • Reales Decretos-Legislativos. Las Cortes Generales podrán delegar en el Gobierno la potestad de dictar normas con rango de ley sobre materias determinadas no incluidas en el artículo anterior.

  La delegació legislativa haurà d'atorgar-se mitjançant una llei de bases, quan el seu objecte siga la formació de textos articulats o per una llei ordinària quan es tracte de refondre diversos textos legals en un solament.

  La delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de forma expressa per a matèria concreta i amb fixació del termini per al seu exercici. La delegació s'esgota per l'ús que d'ella faça el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's concedida de manera implícita o per temps indeterminat. Tampoc podrà permetre la subdelegació a autoritats diferents del propi Govern.

  Las leyes de bases delimitarán con precisión el objeto y alcance de la delegación legislativa y los principios y criterios que han de seguirse en su ejercicio. Los textos articulados que se elaboren en ningún caso superarán los límites establecidos por la ley de bases. Hay dos limitaciones concretas para las leyes de bases:

  • No podran autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases.
  • No podran facultar per a dictar normes amb caràcter retroactiu.

   

  La autorización para refundir textos legales determinará el ámbito normativo a que se refiere el contenido de la delegación, especificando si se circunscribe a la mera formulación de un texto único o si se incluye la de regularizar, aclarar y armonizar los textos legales que han de ser refundidos. Son los denominados textos refundidos.

  Sin perjuicio de la competència pròpia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules addicionals de control.

• Els Reglaments

  El exercici de la potestat reglamentària correspon al Govern, d'acord amb la Constitució i les lleis.

  Los reglaments no podran regular matèries objecte de reserva de Llei ni infringir normes amb aquest rang. A més, sense perjuí de la seua funció de desenvolupament o col·laboració respecte de la Llei, no podran tipificar delictes, faltades o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, cànons o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.

  Los reglaments s'ajustaran a les següents normes de competència i jerarquia:

  • Disposicions aprovades per Reial decret del President del Govern o de el  Consell de Ministres  .
  • Disposicions aprovades per Orde Ministerial.

   

  Ningún reglament podrà vulnerar preceptes d'un altre de jerarquia superior.

  Son nul·les les resolucions administratives que vulneren l'establit en un reglament, encara que hagen sigut dictades per òrgans d'igual o superior jerarquia que el que ho haja aprovat.

Què és una norma consolidada?

Norma consolidada és aquella que integra en el seu text original totes les modificacions i correccions que ha tingut des del seu origen.

AVÍS

Los documents ací recollits tenen únicament caràcter informatiu; només els publicats en el« Boletín Oficial de l'Estat» o continguts en certificacions emeses de conformitat amb la normativa vigent tenen caràcter d'autèntics.