Poder Legislativo

Los ciutadans trien als seus representants mitjançant eleccions amb un sufragi universal, lliure i secret cada quatre anys. Els partits polítics juguen un paper clau en estes eleccions. Els representants de tots els ciutadans són els membres de les Corts Generals és a dir, els Diputados i Senadors. Per això votar és la principal forma d'influir en la política del país. 

Las Cortes Generales representen a tots els ciutadans, el poder sobirà, per esta raó juguen un paper central en el sistema polític. Están formades per dos càmeres o assemblees amb un pes desigual. Sus principals característiques són les següents:

• Dan legitimitat democràtica als altres poders i institucions: Executiu, Judicial i Tribunal Constitucional i proposen el nomenament dels seus membres.
• Controlan les actuacions del Govern i l'Administració.
• Aprueban els pressupostos generals, és a dir, gastos que pot realitzar el Govern.
• Sobre tot aproven les lleis que han de complir totes les institucions i els ciutadans. Les lleis reflectixen les polítiques públiques, establixen els drets i les obligacions de tots.

• Congrés dels Diputats

  El Congrés dels Diputats o Cambra baixa. Té un major pes en les funcions descrites. Els seus 350 diputats són triats per un sistema d'elecció proporcional, amb una correcció que afavorix lleugerament als partits amb majoria de vots en cada província. Les llistes són tancades. Cada província tria almenys dos diputats. Els restants diputats es distribuïxen per totes les províncies segons la població de les mateixes. Les ciutats de Ceuta i Melilla tenen un diputat cadascuna. 

Acceso al Congrés

• Senat

  El Senat, Càmera Alta, és una càmera de representació territorial i de segona lectura, és a dir, veu una segona vegada els assumptes. Té un menor pes o poder que el Congrés en l'exercici de les funcions de les Corts Generals. Per exemple, no participa en la designació del President del Govern; en l'aprovació de les lleis, les seues objeccions poden ser superades per ell Congrés complint uns requisits especials de majories i terminis. Sus funcions presten més atenció als temes relacionats amb les Comunitats Autònomes (regions).

  Els seus membres els Senadors són 259. La majoria, 208 són triats en cada província. El sistema d'elecció és majoritari; cada papereta electoral té els noms de diversos candidats entre els quals es pot triar. Cada província tria a 4 senadors. 2 les Ciutats Autònomes. Les illes de Gran Canària, Tenerife i Palma de Mallorca trien 3 cada agrupacions d'altres illes un.

  Un menor nombre de senadors 51 són triats per les diferents Comunitats Autònomes (regions) concretament pels seus parlaments. Cada Comunitat Autònoma tria un Senador i poden triar un altre Senador més per cada milió d'habitants.

   

 Accés al Senat

• Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes

  Les Corts Generals estan assistides per dos institucions pròpies, el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes.

  Sus membres són nomenats per les Corts Generals per majories especialment àmplies. Estes institucions supervisen els Governs i Administracions de l'Estat, Comunidades Autónomas i Entes Locales.

  
  El Defensor del Poble garantix el respecte dels drets fonamentals i es fa ressò de les queixes pel mal funcionament de les administracions.

   

  

  El Tribunal de Comptes controla les finances i pressupost de les administracions. Realitza enjudiciaments en matèria de comptabilitat i auditoria de comptes públics.

  Algunas Comunidades Autónomas tenen institucions anàlogues per als seus respectius àmbits. 

     Acceso a el  Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes