Poder Legislativo
Els ciutadans trien als seus representants mitjançant eleccions amb un sufragi universal, lliure i secret cada quatre anys. Els partits polítics juguen un paper clau en aquestes eleccions. Els representants de tots els ciutadans són els membres de les Corts Generals és a dir, els Diputats i Senadors. Per això/Per això votar és la principal forma d'influir en la política del país.
Les Corts Generals representen a tots els ciutadans, el poder sobirà, per aquesta raó juguen un paper central en el sistema polític. Estan formades per dues càmeres o assemblees amb un pes desigual. Els seus principals característiques són les següents:
- Donen legitimitat democràtica als altres poders i institucions: Executiu, Judicial i Tribunal Constitucional i proposen el nomenament dels seus membres.
- Controlen les actuacions del Govern i l'Administració.
- Aproven els pressupostos generals, és a dir, despeses que pot realitzar el Govern.
- Sobretot aproven les lleis que han de complir totes les institucions i els ciutadans. Les lleis reflecteixen les polítiques públiques, estableixen els drets i les obligacions de tots.
-
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats o Càmera Baja. Té un major pes en les funcions descrites. Els seus 350 diputats són triats per un sistema d'elecció proporcional, amb una correcció que afavoreix lleugerament als partits amb majoria de vots a cada província. Les llistes són tancades. Cada província tria almenys dos diputats. Els restants diputats es distribueixen per totes les províncies segons la població de les mateixes. Les ciutats de Ceuta i Melilla tenen un diputat cadascuna.
-
Senat
El Senat, Cambra alta, és una càmera de representació territorial i de segona lectura, és a dir, veu una segona vegada els assumptes. Té un menor pes o poder que el Congrés en l'exercici de les funcions de les Corts Generals. Per exemple, no participa en la designació del President del Govern; en l'aprovació de les lleis, les seves objeccions poden ser superades per ell Congrés complint uns requisits especials de majories i terminis. Les seves funcions presten més atenció als temes relacionats amb les Comunitats Autònomes (regions).
Els seus membres els Senadors són 259. La majoria, 208 són triats a cada província. El sistema d'elecció és majoritari; cada papereta electoral té els noms de diversos candidats entre els quals es pot triar. Cada província tria a 4 senadors. 2 les Ciutats Autònomes. Les illes de Gran Canària, Tenerife i Palma de Mallorca trien 3 cada agrupacions d'altres illes un.
Un menor nombre de senadors 51 són triats per les diferents Comunitats Autònomes (regions) concretament pels seus parlaments. Cada Comunitat Autònoma tria un Senador i poden triar un altre Senador més per cada milió d'habitants.
Senat
El Senat, Cambra alta, és una càmera de representació territorial i de segona lectura, és a dir, veu una segona vegada els assumptes. Té un menor pes o poder que el Congrés en l'exercici de les funcions de les Corts Generals. Per exemple, no participa en la designació del President del Govern; en l'aprovació de les lleis, les seves objeccions poden ser superades per ell Congrés complint uns requisits especials de majories i terminis. Les seves funcions presten més atenció als temes relacionats amb les Comunitats Autònomes (regions).
Els seus membres els Senadors són 259. La majoria, 208 són triats a cada província. El sistema d'elecció és majoritari; cada papereta electoral té els noms de diversos candidats entre els quals es pot triar. Cada província tria a 4 senadors. 2 les Ciutats Autònomes. Les illes de Gran Canària, Tenerife i Palma de Mallorca trien 3 cada agrupacions d'altres illes un.
Un menor nombre de senadors 51 són triats per les diferents Comunitats Autònomes (regions) concretament pels seus parlaments. Cada Comunitat Autònoma tria un Senador i poden triar un altre Senador més per cada milió d'habitants.
-
Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes
Les Corts Generals estan assistides per dues institucions pròpies, el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes.
Els seus membres són nomenats per les Corts Generals per majories especialment àmplies. Aquestes institucions supervisen els Governs i Administracions de l'Estat, Comunitats Autònomes i Ens Locals.
El Defensor del Poble garanteix el respecte dels drets fonamentals i es fa ressò de les queixes pel mal funcionament de les administracions.
El Tribunal de Comptes controla les finances i pressupost de les administracions. Realitza enjudiciaments en matèria de comptabilitat i auditoria de comptes públics.
Algunes Comunitats Autònomes tenen institucions anàlogues per als seus respectius àmbits.
Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes
Les Corts Generals estan assistides per dues institucions pròpies, el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes.
Els seus membres són nomenats per les Corts Generals per majories especialment àmplies. Aquestes institucions supervisen els Governs i Administracions de l'Estat, Comunitats Autònomes i Ens Locals.
El Defensor del Poble garanteix el respecte dels drets fonamentals i es fa ressò de les queixes pel mal funcionament de les administracions.
El Tribunal de Comptes controla les finances i pressupost de les administracions. Realitza enjudiciaments en matèria de comptabilitat i auditoria de comptes públics.
Algunes Comunitats Autònomes tenen institucions anàlogues per als seus respectius àmbits.
Acceso a el Defensor del Poble 
i el Tribunal de Comptes