Aquest lloc web ha estat traduït per un programari de traducció automàtica sense revisió posterior per traductors. Més informació en: enllaç ocultar
Administracion.gob.es
Administracion.gob.es

Comunitats Autònomes

La Constitució espanyola assumeix la unitat d'Espanya i reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la formen. A més, la Constitució reconeix l'autonomia de les Entitats que configuren l'Administració Local.

El sistema constitucional espanyol estableix un sistema de reconeixement de l'autonomia territorial que jurídica i administrativament es materialitza en una profunda descentralització fins al punt que el funcionament efectiu de l'Estat s'assembla en molts aspectes al propi dels estats federals. Territorialment el sistema de descentralització s'organitza amb 17 Comunitats Autònomes; 2 ciutats amb estatut d'autonomia - Ceuta i Melilla-;  i 8125 entitats Locals.

Entre les especificitats autonòmiques, destaquen les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia i cooficial, que són Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, País Basc, Navarra i Galícia. Igualment, és especial el règim de finançament de Navarra i País Basc, així com en bona mesura el de la Comunitat Autònoma de Canàries i el de les ciutats de Ceuta i Melilla.

Les Comunitats Autònomes

Les Comunitats Autònomes tenen autonomia política i financera. Això suposa l'atribució de competència per aprovar lleis en les matèries en les quals els seus Estatuts així ho reconeixen, així com realitzar tasques executives que els mateixos Estatuts els assignen.

Les seves institucions d'autogovern principals són dos: l'Assemblea Legislativa i el Consell de Govern. En la major part de les Comunitats, aquest marc institucional es completa amb institucions pròpies i similars a unes altres de l'Estat, singularment el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes, el corresponent òrgan de consulta jurídica i el consell Econòmic i Social. Depenent dels seus Governs, les Comunitats Autònomes comptes amb els corresponents òrgans administratius, que poden ser centrals o territorials. Igualment, i igual que ocorre en l'àmbit d'Estat, les Comunitats Autònomes comptes amb Administracions pròpies, organitzades en Conselleries o Departaments, al costat d'organismes dotats de personalitat jurídica pròpia i que s'adscriuen a les diferents Conselleries, actuant en règim de descentralització funcional. Est és el cas dels organismes autònoms, les agències, les entitats públiques, les fundacions, els consorcis o les societats mercantils o empreses pròpies. A més, la major part de les Comunitats expliquen també amb Delegacions a Brussel·les i fins i tot en algunes ciutats d'altres Estats especialment rellevants.

Les Comunitats Autònomes tenen, segons les matèries, competències legislatives i executives. En un sentit estricte, les Comunitats tenen quatre tipus de competències que els habiliten per realitzar les següents accions:

  • Competències legislatives i executives exclusives. És el cas, entre uns altres de serveis socials, agricultura i ramaderia, pesca interior, indústria, comerç, turisme, joventut o esports.
  • Competències per al desenvolupament de la legislació bàsica de l'Estat, així com per a l'engegada d'aquesta legislació. És el cas de medi ambient, política econòmica, protecció dels consumidors, educació, assistències sanitària o salut pública.
  • Competències per a l'execució de la legislació aprovada en exclusiva per l'Estat. és sobretot el cas d'ocupació i formació professional.
  • Competències legislatives i executives, si ben indistintes de les quals té l'Estat en la mateixa matèria, de manera que tots dos nivells administratius poden dur a terme les mateixes accions i iniciatives. És el cas especial de cultura.

Les Comunitats Autònomes compten amb autonomia financera, si ben els seus ingressos depenen en part de l'Estat i en part de recursos propis, els seus propis tributs o una part dels obtinguts per impostos de l'Estat en la Comunitat Autònoma. Aquest sistema s'arbitra mitjançant un sistema de participació en els ingressos de l'Estat recaptats amb càrrec als principals tributs. Vols saber més? Sistema de Finançament Autonòmic(Obre en nova finestra) .

Les Comunitats Autònomes col·laboren amb l'Estat a través dels següents òrgans i instruments:

  • La Conferència de Presidents, de la qual formen part el President del Govern i els Presidents de les CCAA
  • Les Conferències Sectorials sobre matèries concretes, en les quals participen l'Estat i totes les CCAA
  • Les Comissions Bilaterals de Cooperació, entre l'Estat i una determinada Comunitat Autònoma
  • Les Comissions Sectorials, Grups de Treball i Ponències de composició tècnica i adscrits en gran mesura a les conferències Sectorials, que garanteixen el sistema de cooperació interadministrativa permanent que el sistema descentralitzat requereix.
  • El finançament estatal, els Planes i Programes adoptats de forma conjunta amb altres Administracions. Per exemple mitjançant el Fondo de Finançament Autonòmic.

Els conflictes sobre l'exercici de competències se solucionen mitjançant el diàleg, i el règim de cooperació, si bé en última instància la controvèrsia pot requerir la participació dels òrgans jurisdicionales i, especialment, del Tribunal Constitucional, que resol els conflictes de competències i controla la constitucionalitat de les lleis.

Els tribunals garanteixen la legalitat de les actuacions de les Comunitats Autònomes, igual que les de l'Estat. L'Estat pot impugnar els actes o lleis de les Comunitats Autònomes quan estimi que suposen una vulneració de la Constitució o del sistema de distribució competencial, mitjançant la interposició del corresponent recurs o conflicte davant el Tribunal Constitucional. Per la seva banda, les Comunitats Autònomes també compten amb mecanismes similars per protegir les seves competències en cas d'extralimitacions de l'Estat.

Més informació:

Tornar a dalt

Suggeriments