Aquest lloc web ha estat traduït per un programari de traducció automàtica sense revisió posterior per traductors. Més informació en: enllaç ocultar
Administracion.gob.es
Administracion.gob.es

Saber més

Les fonts del Dret

L'Obrir Codi Civil en el seu article 1 estableix que les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són: la llei, el costum i els principis generals del dret.

Es poden establir les diferents classes:

  1. Fonts escrites: Constitució, lleis i disposicions del govern amb rang de llei i reglaments. A aquestes cal afegir per a la legislació laboral els convenis col·lectius.
  2. Fuentes no escrites: el costum i els principis generals del Dret.
  3. Fonts indirectes: els Tractats Internacionals, la Jurisprudència i la doctrina científica. El Codi Civil especifica que les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d'aplicació directa a Espanya en tant no hagin passat a formar part de l'ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de l'Estat. Pel que fa a la jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

Tornar a dalt

Quines classes de normes existeixen?

Anem a partir de les fonts escrites. Així es pot establir la diferent classificació:

  1. La Constitució de 1978
  2. Les Lleis
    1. Lleis i disposicions del Govern amb rang de Llei: Reials decrets-Llei i Reials decrets-Legislatius.
    2. Lleis de les Comunitats Autònomes.
  3. Els Reglaments
    1. Reglaments: Reials decrets, Ordres ministerials, Resolucions, Instruccions i Circulars.
    2. Reglaments emanats dels Consells de Govern de les Comunitats Autònomes.

La Constitució de 1978

És la màxima norma de l'ordenament jurídic espanyol i les altres normes es dicten en desenvolupament d'ella. Les normes existents amb anterioritat a la seva promulgació han hagut de ser adaptades als principis que la inspiren.

L'Obrir Constitució té dues parts:

  • La dogmàtica, en la qual es recullen els principis fonamentals que la inspiren.
  • L'orgànica, on s'explica l'organització i el funcionament del sistema democràtic espanyol.

Les Lleis

Dins d'aquesta denominació general es pot fer la següent classificació:

Per font:

  • Lleis. Poden ser emanades per:
    • el Parlament,
    • el Govern,
    • els Parlaments de les Comunitats Autònomes. Són les normes que tenint rang de llei han emanat del poder legislatiu que s'han donat les Comunitats Autònomes. El límit ve determinat per les competències pròpies de les mateixes, segons la Constitució i cada Estatut d'Autonomia. Tenen el mateix rang normatiu que les lleis ordinàries emanades per les Corts Generals. Entre ambdues no hi ha relació de jerarquia, sinó de competència.

Per tipus:

  • Lleis Orgàniques: són les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les altres previstes en la Constitució.
     
    L'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
     
    Un tipus de llei orgànica especial són els Estatuts d'Autonomia, ja que aquests tenen un procediment determinat per a la seva modificació i derogació.
  • Lleis ordinàries: són les que aprova el Ple del Parlament per majoria simple i no afecta a les matèries pròpies de les lleis orgàniques.
  • Reials decrets-Lleis. En cas d'extraordinària i urgent necessitat, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de Decrets-lleis i que no podran afectar a l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I de la Constitució, al règim de les Comunitats Autònomes ni al Dret electoral general.
  • Decrets-lleis. Hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigués reunit, en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins d'aquest termini sobre la seva convalidació o derogació, per a això el reglament establirà un procediment especial i sumari.
     
    Durant el termini establert a l'apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d'urgència.
  • Reials decrets-Legislatius. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries determinades no incloses en l'article anterior.

La delegació legislativa haurà d'atorgar-se mitjançant una llei de bases quan el seu objecte sigui la formació de textos articulats o per una llei ordinària quan es tracti de refondre diversos textos legals en un solament.

La delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de forma expressa per a matèria concreta i amb fixació del termini per al seu exercici. La delegació s'esgota per l'ús que d'ella faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's concedida de manera implícita o per temps indeterminat. Tampoc podrà permetre la subdelegació a autoritats diferents del propi Govern.

Les lleis de bases delimitaran amb precisió l'objecte i abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que han de seguir-se en el seu exercici. Els textos articulats que s'elaborin en cap cas superaran els límits establerts per la llei de bases. Hi ha dues limitacions concretes per a les lleis de bases:

  • No podrà autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases.
  • No podrà facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu.

L'autorització per refondre textos legals determinarà l'àmbit normatiu al fet que es refereix el contingut de la delegació, especificant si se circumscriu a la mera formulació d'un text únic o si s'inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que han de ser refosos. Són els denominats textos refosos.

Sense perjudici de la competència pròpia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules addicionals de control.

Els Reglaments

L'exercici de la potestat reglamentària correspon al Govern d'acord amb la Constitució i les lleis.

Els reglaments no podran regular matèries objecto de reserva de Llei, ni infringir normes amb aquest rang. A més, sense perjudici de la seva funció de desenvolupament o col·laboració pel que fa a la Llei, no podran tipificar delictes, mancades o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, cànons o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.

Els reglaments s'ajustaran a les següents normes de competència i jerarquia:

  • Disposicions aprovades per Reial decret del President del Govern o de l'Obrir Consell de Ministres(Obre en nova finestra) .
  • Disposicions aprovades per Ordre Ministerial.

Cap reglament podrà vulnerar preceptes d'un altre de jerarquia superior.

Són nul·les les resolucions administratives que vulnerin l'establert en un reglament, encara que hagin estat dictades per òrgans d'igual o superior jerarquia que el que ho hagi aprovat.

Tornar a dalt

Quan entra en vigor una norma?

L'entrada en vigor d'una disposició es regeix per l'article 2 Codi Civil (Reial decret de 24 de juliol de 1889).

Si en la pròpia norma no s'estableix quan, aquest període que es denomina com a període de «vacatio legis» és de vint dies a partir de la completa publicació de les lleis.

Sempre que no s'estableixi una altra cosa, en els terminis assenyalats per dies, a explicar d'un determinat, quedarà aquest exclòs del còmput, el qual haurà de començar en l'endemà; i si els terminis estiguessin fixats per mesos o anys, es computaran de data a data. Quan en el mes del venciment no hi hagués dia equivalent a l'inicial del còmput, s'entendrà que el termini expira l'últim del mes.

En el còmput civil dels terminis no s'exclouen els dies inhàbils.

Tornar a dalt

Què és una norma consolidada?

Norma consolidada és aquella que integra en el seu text original totes les modificacions i correccions que ha tingut des del seu origen.

Tornar a dalt


Els documents aquí recollits tenen únicament caràcter informatiu; només els publicats en elButlletí Oficial de l'Estat» o continguts en certificacions emeses de conformitat amb la normativa vigent tenen caràcter d'autèntics.

Tornar a dalt

Suggeriments